Alfred Jarry (1873-1907) publica el 25 d’abril de 1896 Ubú rei, en francès: Ubú roi. És una obra de teatre de la revista de Paul Fort Le Livre d’art i representada per primera vegada el 10 de desembre de 1896 per la companyia del Théâtre de OEuvre al Nouveau Théâtre. Es tracta de la primera part del cicle Ubú. El seu títol potser està inspirat en la tragèdia de Sóflocles Edip Rei. El cicle el formarien per tres peces: Ubú rei, Ubú cornut i Ubú encadenat.
Retratat per Jarry a la perfecció, amb la seva panxassa imponent, totes les pulsions del món que podem trobar aquí i allà en Ulises, el Quixot, el sàdic, Madame Bovary o el masoquista, amb pinzellades de l’atmosfera lúgrube pròpia d’un procés Kafkià.
Sense fe i sense llei, és l’heroi modern per excel·lència, com diria Freud, l’allò i el jo esclafen el superjò. Jarry es converteix així, en un dels precursors del surrealisme, hi fa una provocació mesclant l’absurd la sàtir, la paròdia i l’humor gros.
El Museu Picasso ha preparat una exposició sobre la influència en el món de les arts, la pintura, l’escultura, els titelles, la música, el teatre sobre el personatge d’Ubú. Però hi va haver una història abans del llibre de Jarry. Aquí comença el relat.
/////////////////////////////////////////////
LA MIRADA SALVATGE
Alfred Jarry va ser molt més que un escriptor. També va ser un artista, un crític d’art, un editor i un aclamat esteta per a molts artistes del segle XX.
A partir de 1895, Jarry abandona la crítica d’art, però l’art perviu a través de les seves il·lustracions, les seves revistes d’estampes i la seva prosa pictòrica. La seva literatura destil·la una forta sensibilitat plàstica de to deformador, sens dubte hereva de l’art que Jarry defensava.
Un dels artistes més celebrats per Jarry és Charles Filiger, un pintor místic descobert el 1892. La fascinació que Jarry sentia per la seva obra el porta a visitar el 1894 el taller que Filiger tenia a Le Pouldu, a la Bretanya.
L’obra de Filiger concentra l’estètica que Jarry defensarà poc desprès a les seves revistes d’estampes: l’art sintètic, les obres de Dürer, les miniatures medievals, els primitius italians. André Breton agafarà el relleu de Jarry el 1949 i farà ressorgir l’obra d’aquest pintor oblidat.
/////////////////////////////////////////////
BONNARD, TERRASSE i el THÉÂTRE DES PANTINS
Ubú roi neix a partir d’una imatge, una caricatura que Jarry va fer del seu professor de física de l’institut, dibuixat com un grotesc, personificació de l’antiheroi tirànic. Tal com hem explicat l’obra teatral s’estrena el 1896 i provoca un gran escàndol: la primera paraula que Ubú pronuncia (un “merde” ben sonor) fa que la meitat del públic abandoni la sala.
Paròdia moderna de Macbeth que dessacralitza Shakeaspeare alhora que ret homenatge al verb truculent de Rabelais. Aquell mateix any s’estrena l’obra en un teatre efímer de titelles. Jarry, juntament amb el seu amic Claude Terrasse i alguns pintors nabis com Bonnard, Ranson, Roussel i Valloton, crearan de manera artesanal els decorats, els titelles i la música per a la funció.
/////////////////////////////////////////////
ANEMIC CINEMA, 1926
Al quadre de Marx Ernst – Ubu Imperator-, Ubú és un “home-baldufa que gira sobre si mateix amb els braços alçats com una arengador, davant seu “el ganxo per a les finances”, i un bigoti amb forma de bala de revòlver”.
De la idea de la baldufa a la idea d’un disc fonògraf només hi ha una pas. ¿I és tal vegada aquest pas el que precisament que Marcel Duchamp a Anemic Cinema, una pel·lícula filmada el 1926, amb la col·laboració de Man Ray i Yves Allégret, on uns discos giren amb unes inscripcions disposades en espiral que ens recorden el famós “melic en espiral” que adorna la gidouille (ventre d’Ubú) ubuesca?
/////////////////////////////////////////////
ELS SURREALISTES
Jarry va morir uns anys abans que aparegués el surrealisme, però la seva influència és ben palesa en el moviment fundat per André Breton. Sens dubte, Jarry encarna molts dels principis que defensaven els surrealistes: la irreverència, l’absurd, la subversió de la lògica i la racionalitat, la imaginació desbordant.
/////////////////////////////////////////////
PICASSO, UBÚ i la GUERRA CIVIL
Sis mesos desprès que esclatés la Guerra Civil, Picasso dibuixa una sèrie de vinyetes que s’exposaran al costat del Guernica, al pavelló espanyol de la República de l’Exposició Internacional de París del 1937. En aquesta mena de còmic, evoca el general Franco com un cavaller cristià amb armadura medieval. La comparació amb Ubú és evident. El poema autògraf que acompanya aquestes imatges també és deutor de la prosa de Jarry.
/////////////////////////////////////////////
EL COL·LEGI DE “PATAFÍSICA”
“Però què és això de la Patafísicia?” exclama Achars, el gran col·leccionista de Poliedres, a Ubu cocu, fundador d’aquesta ciència, es manté deliberadament enigmàtic. “La Patafísica és una Ciència que hem inventat i la necessitat de la qual es feia sentir d’una manera generalitzada”.
Dit d’una altre manera: “La Patafísica és la ciència de les ciències”.
Fundat l’11 de maig de 1948, el Col·legi de Patafísia va desenvolupar un paper fonamental en la difusió de l’obra de Jarry en un llibre pòstum publicat el 1911, la ciència de les solucions imaginàries, que inventa explicacions absurdes, poètiques o humorístiques per a fenòmens inexistents. El Col·legi de Patafísica que, es presenta com una “societat d’investigacions erudites i inútils”, va reunir membres tan il·lustres com Marcel Duchamp, Man Ray, Joan Miró, Max Ernst, René Clair, Jacques Prévert, Raymond Queneau, Boris Vian i Michel Leiris.
/////////////////////////////////////////////
JOAN MIRÓ i MORI EL MERMA
“M’agradaria morir dient Merdre!” Joan Miró (1893-1983) va complir un dels seus últims somnis: portar “Ubú roi” al teatre. Mori el Merma fou presentada a Mallorca el 1978 per la companyia de titelles La Claca, amb decorats i vestits dissenyats pel mateix Miró.
Miró es va incorporar al Col·legi de Patafísica el 1948, en honor a Jarry i la seva obra, que ja l’havien impactat en la seva producció dels anys vint. La presència constant d’Ubú en la seva obra fa que Jarry esdevingués per a Miró tot un referent estètic i revolucionari.
/////////////////////////////////////////////
UBÚ CATALUNYA
Ubú rei és l’obra que més ressò ha tingut a Catalunya, que atorguen a Ubú la cara d’un dictador en diferents contextos de denúncia política: de la primeríssima representació (a porta tancada) d’Ubú rei el 1964, dirigida per Pilar Aymerich.
Punt especial li atorguem als Joglars que va fer d’Ubú un personatge recorrent que es va iniciar el 1981 al Teatre Lliure sota la direcció d’Albert Boadella a Operació Ubú (1981), seguit d’Ubú President (1995) i Ubú President o els últims dies de Pompeia (2001).
Les representacions d’Ubú rei a Catalunya reuneixen, en general, política i exploració estètica en unes creacions de gran valor artístic.
/////////////////////////////////////////////
/////////////////////////////////////////////
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso i arxiu museu Picasso
Europea Words 