Aquesta exposició tan intima com personal ha estat concebuda per Paloma Ruiz-Picasso i realitzada amb l’ajuda de la família de Claude Ruiz-Picasso -Sylvie, Jasmin i Solal- i amb la col·laboració de Xavier Vilaltó. L’exposició ha estat comissariada per Paloma Picasso i Emmanuel Guigon.
*************************************************
“Claude i jo vam entendre ben d’hora que l’art sempre seria ‘equació definitiva, la realitat última. Nodrits, modelats i formats en l’art com estàvem, vam heretar un vincle profund, una consciència interna i instintiva de l’obra dels nostres pares, una intuïció en que la intel·ligència racional no hi té lloc”. Paloma Picasso
*************************************************
LA GALLOISE, LA LLAR
Després de la segona guerra mundial, Picasso i la seva companya d’aquells anys, Françoise Guillot, deixen París i s’instal·len al Sud de França, a la finca La Gaulloise a on neixen els seus dos fils, Claude (1947) i Paloma (1949).
Picasso descobreix prop d’allà un taller de ceràmica La Madoura i es posa a treballar aquest material, mentre que Gilot es dedica sobre tot al dibuix. A la llar que ella i el pintor creen a La Gaulloise, Claude i Paloma creixen nodrits pel fet artístic i hereten un vincle molt fort en la qual l’art és sempre la realitat definitiva.
*************************************************
“Efectivament, un pare una mica més gran no té les mateixes exigències, la mateixa impaciència ni el mateix nerviosisme, i escolta més fàcilment el fill. No fins el punt de considerar-lo un igual, però sí amb una mena de frescor.” Claude Picasso
*************************************************
PICASSO I LA VIDA FAMILIAR
“A l’estudi només poden entrar nens i animals, als adults cal fer-los fora perquè ho trenquen tot”, recorda Claude que deia el seu pare, Picasso. En l’ambient d’aparent caos de La Gaulloise, era inevitable que les joguines dels nens acabessin integrant-se a l’obra de Picasso, així com dibuixava pels seus nens el que a la llarga serien obres d’art.
És en aquesta simbiosi, que uns cotxes de joguina de Claude esdevenen el rostre d’un simi. François Gillot teixeix roba per una sèrie de nines fetes pel pintor amb la cara de Paloma i tots dos nens juguen amb arlequins articulats de cartró i amb figuretes retallades de toreros i mosqueters.
La mona i la seva cria, 1951. Fixeu-vos en la cara de la mona, és un cotxe de joguina d’en Calude!
*************************************************
FRANÇOISE GILOT
La relació de Picasso amb Françoise Gilot (1921-2023) comença a París el 1943, quan la jove artista tenia 21 anys, però no es consolida fins al final de la guerra. Al poc temps de començar a viure junts, Picasso decideix abandonar la ciutat i empren amb Gilot un periple per diferents poblacions del sud de França que els porta a Vallauris, i a la casa de La Gaulloise.
Després del naixement de Claude i Paloma, la vida familiar es converteix en el tema principal de l’obra de Gilot. L'”esclat d’alegria” de la maternitat la fa tornar a pintar a l’oli. El 1953, ja separada de Picasso, Gilot torna a París amb els seus dos fills i continua amb la seva carrera com a pintora de reconegut prestigi.
*************************************************
“Aquest exemple permanent d’imaginació i inventiva ens va esperonar. En Pablo i la Françoise també ens animaven molt a dibuixar i pintar i, per tant, passàvem moltes hores pintant al seu costat.” Paloma Picasso
*************************************************
VALLAURIS
La visita que Picasso fa l’any 1946 al taller de Madoura de la població de Vallauris, un centre de fabricació de ceràmica de l’època romana, marca l’inici de l’artista amb aquest art del treball amb la terra l’aigua i el foc, i revitalitza la producció de la zona, que havia entrat en decadència a principis del segle XX.
A Madoura, Picasso explora amb passió l’art de la ceràmica, permet que es facin rèpliques de les seves creacions en edicions limitades. L’alegria del descobriment de la ceràmica va lligada, en el cas de Picasso, a la que li provoca viure de nou al costat del mar.
*************************************************
“Als tallers també, jo sempre hi entrava i sortia. A Madoura, per exemple, mirava dins dels forns. És curiós que la gent que no té fills -i de vegades fins i tot els que en tenen, de fet- no s’adona que quan hi ha una criatura petita, fins al cinc o sis anys, els adults mai li paren atenció. […] Jo hi era, diria com tots els nens, que sempre hi són, i anava absorbint tot el veia i tot el que sentia, les converses durant les quals ningú s’imaginava que jo estava escoltant.” Claude Picasso
*************************************************
CLAUDE PICASSO
Els anys de Claude Picasso (1947-2023) a La Gaulloise estan marcats pel joc. Picasso es mostra molt receptiu als jocs de paraula que s’inventa el seu fill i gaudeix de l’espontaneïtat de la mirada infantil amb un esperit, ell també, de nen.
Rodejats com estan d’art, els dos nens juguen a inaugurar exposicions, en les quals ells mateixos dibuixen els quadres. La llibertat que se’ls dona és absoluta. Picasso i Gillot, abstrets de la seva feina, no sempre s’adonen que els seus fills són com esponges que absorbeixen tot el que veuen i senten. “Ens oblidaven, i ens feia bastant contents que ens oblidessin”, recorda Claude.
*************************************************
“Ara m’adono que la la dedicació de Claude a prioritzar l’art de Picasso per damunt de qualsevol comoditat domèstica és el que m’ha dut a seguir els seus passos a l’Administració Picasso, per continuar la seva lluita de tota la vida en defensa de les prioritats artístiques del nostre pare per damunt d’altra cosa. / Com a germans, potser tenim personalitats diferents, però idees semblants.” Paloma Picasso
*************************************************
Visita de Paloma Ruiz-Picasso i altres familiars a l’exposició
*************************************************
Text: Martí Plana i Museu Picasso // Fotografies d’època: Edward Quinn // Reproduccions: Albert Loaso
Europea Words 