PROJECTE EXTRAMURS – Elena de Rivero
Elena del Rivero (1949) és una artista multidisciplinària que treballa en pintura i paper. Ha estat l’artista escollida pel Museu Tàpies per dur a terme la segona proposta del projecte anual Extramurs. Aquest projecte és un intercanvi amb diferents creadors, estructures i institucions que repensa la ciutat com a espai d’intervenció.
Com a projecte que s’expandeix per la ciutat mencionem els diferents creadors i institucions que formen part del projecte: Museu Tàpies, Festival Grec, Centre d’art La Capella, Basílica de Santa Maria del Pi, EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, Galeria Senda, Loop Festival. Mescladís i Tantàgora.
Aquest projecte Extramurs “Transitar-La Quema“, ha estat comissariada per Mateo Feijóo. Aquest projecte es desplega a partir d’un intens treball de recerca i producció col·laborativa al voltant de la crema de les primeres obres de l’artista com a gest de sanació. Així, aquesta edició aprofundeix en les connexions entre la memòria històrica i personal, les narratives interurbanes en diàleg amb l’entorn i les pràctiques artístiques contemporànies, i destaca, una vegada més, el potencial de l’art com a vehicle per a la reflexió i el canvi social.
En aquest article mirem de donar les pistes per entendre i ubicar les peces i instal·lacions que Elena del Rivero ha disseminat per la ciutat.
*************************************************
MUSEU TÀPIES. Lettter to the mother / No funciona i Abierto / Diarios
Al museu Tàpies hi han situades pistes sobre l’origen i intencionalitat de l’artista en espais que no són expositius. Dins de l’escala de servei del personal hi han exposades dues obres pel projecte Extramurs: Out of Order i Abierto, en elles es recullen objectes trobats i teles, collars de perles, claus, retalls de diaris i altres materials amb una profunda interrelació.
A la biblioteca es poden veure els seus diaris i llibres referents al treball de l’artista com pistes sobre la gènesis de les obres que podrem veure al jardins del Teatre Grec: OMEIGHALHO, THE END OF THE WORLD. El punt central del projecte ja es dibuixa en una làmina a on podem llegir LA QUEMA.
També es poden veure en uns llibres el treball “La perfecta casada” basada en un llibre de Fray Luís de León de 1583. Aquesta obra de l’artista sorgeix com una composició poètica del dolor i la destrucció causada al World Trade Center de Nova York, desprès de l’atac del 2001. Del Rivero tenia l’estudi proper al punt zero i muntanyes de paper i pols van entrar-hi. Va recollir durant vuit mesos aquells papers i hi anava diariament a la zona zero, i ho va fer com a testimoni del que quedava de la tragèdia. Va netejar-ne 3.150 papers i els va cosir sobre tela de mussolina amb fil de seda i va afegir-hi perles, i els va convertir en una llarga cua de núvia, com a metàfora del dolor i els estereotips femenins que des d’antic es reserven al paper de les dones. Aquesta reinterpretació del dolor i la feminitat la va portar a començar a posar el fil a l’encàrrec del Museu Tàpies de Transforma-La Quema que podrem veure a la Capella de l’antic Hospital de la Santa Creu.
Per últim la façana del museu s’han instal·lat uns cartells lluminosos on es pot llegir “Letter to the Mother” (Carta a la mare), en al·lusió a “Carta al pare” de Kafka. Aquestes cartes a la mare sempre són al voltant del concepte de mother com a lloc de conflicte i trobada.
*************************************************
CENTRE D’ART LA CAPELLA. Un mosaico de lo común
El archivo del polvo, sorgit a partir de la destrucció de l’estudi de l’artista provocada pels atemptats de l’11 de setembre de 2001, va crear en ella la profunda reflexió sobre l’experiència viscuda després de l’atac d’on va sorgir La Quema, un procés de dol i renaixement que l’artista va compartir amb els habitants de San Pedro Fiz del Vilar (Ourense, Galicia).
Transitar La Quema parteix d’una acció inicial desenvolupada en un poble gallec de la comarca de A Baixa Límia, en el marc de les accions impulsades per A Casa do Pozo. Aquest procés va ser documentat a través d’imatges i enregistraments sonors que han estat clau en la configuració del projecte actual. Les obres dels inicis de l’artista van ser cremades a l’octubre de 2024, després d’haver estat exposades a cases i espais del poble. Aquesta acció explora temàtiques com la destrucció simbòlica, la purificació i la renovació. Per aquesta instal·lació ha comptat amb la col·laboració d’alumnes de grau de l’escola EINA.
A l’antiga sagristia de La Capella s’ha instal·lat un conjunt de fotografies captades a la vila gallega de San Pedro Fiz del Vilar, de la vida tant dels habitants del poble com el bestiar i l’entorn. Entenent la ruralitat com un escenari en constant procés de canvi, Del Rivero va voler donar a la vila la oportunitat de conèixer obres actuals i passades dels seus inicis que tenia al seu antic estudi de Nova York.
A l’espai de La Capella parets vestides amb escrits i fotrografies, i el terra s’ha forrat amb cartrons escrits amb lemes i textos poètics d’alliberament feminista, polítics i de reivindicació. És una imatge com si la sala parlés per ella mateixa.
Un bon dia d’octubre de 2024 es va iniciar el procés de cremar a la foguera aquelles obres i com després del dolor de despendre’s de la matèria que afecten emocionalment a la vida, Del Ribero va recollir el trossos i les cedres i les va guardar en espera de donar-lis una digna exposició, com matèria funerària pel record d’allò viscut.
*************************************************
BASÍLICA DE SANTA MARIA DEL PI. Canto para un monumento funerario
Continuant amb el viatge de les cendres, Del Rivero va trobar a la mateixa vila de San Pedro Fiz de Vilar a on s’havia fet LA QUEMA una gàbia per a conills que la comunitat de veïns van cedir a l’artista. Un cop daurada la gàbia es va convertir en un objecte que apunta a la immaterialitat i a la transcendència de la vida espiritual. Els alumnes de post-grau de l’escola EINA (*) van daurar la gàbia, així com van intervenir en la creació de les etiquetes per les ampolles de vidre que contenen aquelles cendres de LA QUEMA.
La peça artística s’ha titulat Cançó per un monument funerari. S’ha instal·lat a la nau central de la basílica de Santa Maria del Pi. És un lloc a on les cendres i el foc formen part de la seva història. En temps molt passats l’església va patir alguns incendis, encara avui es poden veure el rastre de les bigues de l’orgue al terra quan van cremar a la Guerra Civil.
També l’església del Pi té un altre vincle amb les cendres, el segle XV es va fundar la confraria de la Sang. Com acte de misericòrdia aquells presoners que moren sense que ningú els reclami són sepultades les seves restes en un punt de l’església. Aquesta ofrena de misericòrdia encara es manté, essent l’únic lloc autoritzat pel Bisbat per donar sepultura a l’interior d’una església.
Veient aquest context podem dir que les restes de LA QUEMA han rebut un digne funeral i que d’alguna forma s’han sacralitzat les restes d’una obra que el seu punt inicial ve del dolor de les persones mortes a l’atemptat de Nova York.
A mode de pregaria intel·lectual i teològica a la cripta dedica a la Santa Espina, Elena del Rivero i Teresa Forcades, monja benedictina, van establir una conversa que va tractar sobre les cartes d’Amelia i les perles com símbol d’allò que es produeix a causa d’una incomoditat.
*************************************************
JARDINS DEL TEATRE GREC – Tres Instal·lacions: The End of the world; Omeighalho i Tendals de draps de cuina
Elena del Rivero ha utilitzat l’espai dels jardins del Teatre Grec per fer tres instal·lacions. Són muntatges fets amb elements simples i humils que ens posa en diàleg amb l’art povera. L’artista utilitza aquests utensilis quotidians per apel·lar a l’espiritualitat i amb una crítica sobre la producció material, amb eslògans que hem vist aparèixer als diaris del Museu Tàpies. Així, les instal·lacions de “The End of the world” i “Omeighalho” estan dins d’unes torres bessones que ens posen en alerta amb bandes policials d’emergència, i la destrucció representats per perles, que com deia Maria Zambrano: “Ja no hi ha res per pensar quan la perla per si mateixa es dona…” i reixes metàl·liques amb utensilis de cuina que han caigut a terra.
La tercera instal·lació “Tendal de trapos de cocina” amb el drap de cuina com a símbol que apel·la l’espai domèstic, a la cura i al rastre que el drap deixa en els objectes. Aquests draps els ha acompanyat de l’expressió “LA POR” en català, utilitzant una altre llengua d’Espanya i que ens crida l’atenció sobre la por secular de la dona sotmesa als fogons i a la vida domèstica, com la perfecta casada de Fray Luís de León.
(*) EINA. Els alumnes que han col·laborat amb n’Elena del Rivero en aquest projecte, pertanyen al Màster Universitari de Recerca en Art i Diseny (MURAD). Aquest programa el coordina na Tània Costa.
*************************************************
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 