El pensador i filòsof europeu Georges Didi-Huberman que proposa una experiència al CCCB en la exposició titulada “En l’aire commogut” en que s’ha inspirat en el poema de “Romance de la luna, luna” de Federico García Lorca, amb el qual Lorca iniciava el seu llibre Romancero Gitano. El vers “En el aire conmovido” fa referència a l’atmòsfera que es genera entre nosaltres -observadors- i la imatge o obra d’art observada. . És en aquest “aire” és on té lloc l’emoció o el duende.
La mostra s’estructura en diverses seccions o blocs temàtics, inspirats per diferents versos de Lorca: “Infàncies”, “Pensaments”, “Cares”, “Gestos”, “Llocs” i “Polítiques”. L’exposició es pot gaudir com una passejada poètica, un joc d’associacions lliures entre més de tres-centes peces d’artistes com Brecht, Camarón, Colita, Dalí, Giacometti, Goethe, Goya, Hugo, Jahsen, Lorca, Mercadier, Miró, Pasolini, Picasso, Picasso, Rodin, Trouvé o Zürn. Una selecció personal de Didi-Huberman que inclou fotografies, pintures, escultures, Pel·lícules, gravats, llibres, esbossos, poemes i músiques que tenen com a film conductor de duende de Lorca.
=========================================
Romance de la luna, luna
Poema de Federico García Lorca del seu Romancero gitano (1928)
La luna vino a la fragua / con su polisón de nardos.
El niño la mira mira. / El niño la está mirando.
En el aire conmovido / mueve la luna sus brazos y enseña, lúbrica y pura, / sus senos de duro estaño.
Huye luna, luna, luna. / Si vinieran los gitanos,
harían con tu corazón / collares y anillos blancos.
Niño, déjame que baile. / Cuando vengan los gitanos,
te encontrarán sobre el yunque / con los ojillos cerrados.
Huye luna, luna, luna, / que ya siento sus caballos.
Niño, déjame, no pises / mi blancor almidonado.
El jinete se acercaba / tocando el tambor del llano. Dentro de la fragua, el niño / tiene los ojos cerrados.
Por el olivar venían, / bronce y sueño, los gitanos.
Las cabezas levantadas / y los ojos entornados.
Cómo canta la zumaya, / ¡ay cómo canta en el árbol!
Por el cielo va la luna / con un niño de la mano.
Dentro de la fragua lloran, / dando gritos, los gitanos.
El aire la vela, vela. /El aire la está velando.
- INFANTESES “El niño la mira mira […] la está miando…” Federico García Lorca “Romance de la luna, luna” Romancero Gitano, 1928
Els nens no estan cecs davant del nostre món, del seu caos. Sovint li tenen por. I, amb aquesta por, que potser no miren millor que nosaltres, els adults? El nen del Romancero gitano de García Lorca veu alguna cosa, la lluna, però mira també una altre cosa
***********************
2. PENSAMENTS “¿Qué misterioso moviemiento conmueve a las espigas?” F.G.L., poema “Espigas”. Libbro de poemas, 1921
En quin sentit parlar de les “commocions” que ens afecten davant de certs éssers, certs gestos, certs textos, certes coses? A partir del moment en que les emocions es manifesten sense regla determinada, les emocions ja no pertanyen a un subjecte únic , passen de l’un a l’altre, converteixen l’aire ambiental en un espai que tremola, un “aire commogut” .
***********************
3. CARES ” La cara con poca sangre, los ojos con mucha noche… “ Citació del “Romance de Angélica y Medoro” 1602 dictada a la conferència de F.G.L. “La imagen poética de Don Luís de Góngora”
La nostra cara no és només una “paret blanca” perforada per “forats negres“. La nostra identitat ve marcada pel conjunt de quaranta-tres músculs facials capaços de produir les deu mil expressions registrades. La nostra cara respira. Vivim, respirem, parlem, cantem, riem, plorem a través de l’aire ambiental. Potser d’aquí ve la relació entre els moviments psíquics i l'”aire commogut”, això que anomenem una atmosfera?
Lucania, Simulazione di un pianto. Franco Pinna 1956
“Música callada”, dins de Traços. Isaki Lacuesta, 2007
***********************
4. GESTOS “El duende sube por dentro, desde la planta de los pies” F.G.L., conferènncia “Teoría y juego del duende”, 1933
Els gestos són molt antics: els nostres propis fòssils en moviment. S’estenen entre l’energia del pathos i la forma. El duende segons Lorca va ser un model per a una intensitat, que altres com Goethe i Nietszche havien anomenat com la força demoníaca i com un desencadenat a la tragèdia grega.. Amb els gestos de les mans n’hi ha prou per crear una nova espacialitat, tal com els cossos dansants. I això fins a la bogeria, que seria com la utopia d’un cos i un espai nous, d’un altre aire del món.
***********************
5. LLOCS “Espacio y distancia. Vertical y horizontal. Relación entre tú y yo” F.G.L. poema en prosa “Santa Lucía y San Lázaro”, 1927
Un lloc, és molt més que un “espai” en el sentit geomètric. No és una caixa on es deixen objectes. No és un fons en el qual es distingeixen figures. És un camp de tensió, entre distàncies i proximitats. És el paisatge quan es té la sensació que respira.
Série “Une fois et pas plus”. Corinne Mercadier 2000
***********************
6. POLÍTIQUES “Luchaban. Luchaban. Luchaban. Así toda la noche. Y diez. Y veinte. Y un año. Y diez. Y siempre” F.G.L., poema en pros “La gallina. Cuento para niños tontos”, 1934
Els esdeveniment polítics capgiren el món, per al pitjor (les mascares, els dols) i per al millor (les lluites, les llibertats conquerides). El pitjor: guerres d’invasió, neteges ètniques, bombardeig de civils, desgràcia dels supervivents. Explotacions, injustícies, explosions de grisú a les mines,. El millor: el pensament crític, la imsubmisió i, totes les formes de lluites contra la dominació.
Journées Revolutionnaires. M. Armand Dayot 1897
***********************
7. INFANTESES ” Un aire con sabor de saliva de niño […] que anuncia el constante bautizo de las cosas recién creadas.” F.G.C., conferència “Teoría y juego del duende”, 1933
Al final, cal dedicar-ho tot als nens. Els nens són a la cruïlla: busquen un llenguatge entre la realitat i la imaginació. “El nen mirar mira…” diu el poema. Els nens prolonguen una genealogia i projecten una gènesi sempre múltiple. Com García Lorca disfressat d’ombra per a La vida és somni. Sota les bombes els nens encara són capaços d’utopia.
Infants gitanos en un descampat a tocar d’una platja de Barcelona, probablament relacionada amb la residència Passionària, centre d’acollida d’infants de l’Ajut Infantil de Reraguarda. Pérez de Rozas 1937
//////////////////////////////////////////////////
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 