TRES FOTÒGRAFS CATALANS DEL SEGLE XX AMB HISTÒRIA

En aquest article volem portar el treball i la història de tres fotògrafs catalans del segle XX, que cadascun va encaminar la fotografia en àmbits diferents. Encara que hi ha qui diu que ja s’han fet totes les fotografies del món, creiem que cada fotògraf pot imprimir un estil, un relat o o simplement una mirada, que ens modifiqui la idea de que la fotografia és una fotocòpia de la realitat.

Estem parlant per ordre alfabètic de Manuel Esclusa, Ramón Masats i d’Oriol Maspons. El seu relat i la seva mirada en tant que professional també és una síntesi del concepte d’allò que la càmera com instrument registra el pensament de cadascun d’ells. Els dos primers tenen actualment exposicions a Barcelona.

MANEL ESCLUSA

Manel Esclusa (Vic 1952) va néixer a Vic i la seva família tenia un estudi fotogràfic on, amb només vuit anys va començar a entrar en contacte amb la fotografia. Va treballar amb el seu pare de 1966 a 1972 en el món de la fotografia. El 1973 va fer la seva primera exposició a la Sala Aixelà de Barcelona.

Se’l considera un dels grans innovadors de la fotografia catalana del segle XX. Experimentar ha esdevingut una constant en el procés creatiu d’Esclusa, tant en l’obra personal, on la nit esdevé un escenari usual dels seu treball i on la pràctica fotogràfica gira entorn de la relació entre la llum, l’obscuritat i el gest, com en l’activitat professional, on hi treballà en la fotografia aplicada, especialment la fotografia de moda en la qual hi treballà 15 anys.

En aquest recull d’imatges que presenta l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra el seu treball en dos encàrrecs de l’Ajuntament, “Barcelona, ciutat imaginada” i “Musa Museu” presentats els anys 1988 i 1992, respectivament.

Barcelona, ciutat imaginada.

Aquesta obra d’encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, va ser exposada el 1988. Durant uns mesos, fotografià de nit diversos elements de l’espai públic vinculats als nous projectes arquitectònics, urbans i d’infraestructura impulsats per la renovació que visqué la ciutat a partir de la segona meitat dels anys 80, desprès de la declaració de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992.

Musa, museu. Fotògrafs contemporanis als museus de Barcelona.

La mostra va ser comissariada per Davis Balsells, i va presentar 15 fotògrafs amb el propòsit de plasmar la seva mirada particular sobre els museus barcelonins i el patrimoni que hi conservaven.

Manel Esclusa va navegar pel Museu Marítim de Barcelona per fer la sèrie “Mar de vitrines”, composta per cinc fotografies en blanc i negre. També s’aproximà als vaixells atrapats en vitrines i els converteix en protagonistes en la sèrie “Naus” (1983-1996).

RAMÓN MASATS

Dels tres fotògraf que presentem, Ramon Masats (Caldes de Montbui 1937- Madrid 2024) va pertànyer a l’època en que el reportatge de carrer començava a omplir revistes il·lustrades i llibres. La seva forma de veure el reportatge marca una especial intuició per capturar la realitat més immediata sense manipular-la. Ramón Masats va marcar la seva trajectòria per l’humanisme, la humanitat com a tema, tant a les persones com els seus rastres, les seves petjades i indicis.

Les seves imatges sense falsejar, sense manipular són una obra de clar respecte pel mitjà fotogràfica de reportatge, i de respecte amb les persones fotografiades: sempre mostrades amb dignitat i tendresa. Ramón Masats ha estat un gran mestre la fotografia.

A Foto Colectania podem veure alguns dels seus treballs: “Els Sanfermines”, “Franquisme”, “Imatge de síntesi” i “Neutral Corner”.

Els Sanfermines

Aquest reportatge que va acabar sent un llibre editat el 1963, va ser el treball de tres viatges a Pamplona per il·lustrar la festa des de diferents angles amb imatges lluminoses, alegres, iròniques i divertides.

Imatge de síntesi

Una característica de Ramón Masats és el que ell en deia la imatge de síntesi que és la seva capacitat per esbrossar la realitat eliminant tot el que és superflu i accessori, per destil·lar allò que és consubstancial i primordial. A tot això li podem sumar l’estructura compositiva, la geometria, l’ull precís, la rapidesa en el tret hi trobem a un veritable mestre.

Franquisme

Masats va mirar el franquisme de lluny amb la seva llegendària ironia, la mirada burleta, satírica i humorística, que sovint la dedicava a capellans, militars, guàrdies civils, aristòcrates i poders fàctics en general.

Neutral Corner

En aquest treball que va il·lustrar el llibre publicat el 1962 amb el títol “Neutral Corner”, Masats abandona la seva ironia fina per mostrar-nos les dures condicons en que els boxejadors professionals desenvolupaven el seu ofici. No momès eren dures les condicions dels entrenaments en locals gèlids, la manca d’alfabetització i la violència del combat, va ser captada per la càmera de Masats.

ORIOL MASPONS

Oriol Maspons (Barcelona, 1928-2013) va ser un fotògraf clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya durant les dècades de 1950 i 1960. Va anar a París el 1955 i allà va conèixer altres fotògrafs com Brassai, Cartier-Breson i Doisneau, i va publicar entrevistes amb ells a la revista Arte Fotogràfico.

En tornar a Barcelona juntament amb Julio Ubiña va muntar un estudi professional, dedicant-se al reportatge, retrat, moda i publicitat. Va formar par de la Gauche Divine catalana.

Maspons defensava la fotografia útil, en contraposició a la fotografia com a objecte de contemplació estètica, motiu pel que va abandonar l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya els anys 60.

Coral / La fotografia més intima d’Oriol Maspons

En un dels pavellons de Palo Alto, Poble Nou de Barcelona, es va presentar l’exposició de Coral. La gran musa d’Oriol Maspons va ser la Coral Majó. Ella no era model, professió que no existia en aquells moments fora dels ambients de l’alta costura, però va saber entendre el que Maspons volia transmetre en cada moment. Tots dos van crear milers d’imatges al llarg de tota una vida.

Àlex Maspons va seleccionar fotografies de l’àlbum privat on surt la Coral i una petita selecció on surt tota la família. La voluntat va ser mostrar la gran complicitat que hi havia entre el fotògraf i la model. És la Coral vista des dels ulls de l’Oriol, però també la Coral mare, dona i musa.