MARTA PALAU al Museu Tàpies. Els meus camins són terrestres

El Museu Tàpies presenta amb coproducció de amb el Museo Universitario Arte Contemporáneo de la UAM de Mèxic l’exposició Marta Palau . Els meus camins són terrestres. L’exposició ha esta comissariada per Imma Prieto.

Els amfitrions de l’exposició: Ferràn Rodés (President de la Fundació Tàpies), Tatiana Cuevas (Universitat Art Mèxic), Marta Gasol Palau (filla de l’artista), Imma Prieto (directora del Museu Tàpies)

Marta Palau (Albesa, Lleida, 1934 – Ciutat de Mèxic, 2022) va formar de la segona generació d’exiliats a Mèxic desprès de la Guerra Civil. Amb sis anys els seus pares van anar a viure a Mèxic com exiliats del franquisme. El 1968 va formar part del primer Salón Independiente, com a contestació al saló oficial de Belles Arts durant els JJOO de Mèxic68.

Obres de l’artista – Autoretrats i símbols màgics Nuallis de Mèxic- datades de 1960 a 1968

Al peu d’aquest collage es pot llegir: “esto es algo que suelo hacer en mis ratos de ocio, pero a veces no hago nada, claro que también a veces pinto, dibujo, hago escultura, téxtil y trato de sobrevivir“. A la foto de la dreta es veu un màscara i les seves cames al darrere. 1978

Cascada. 1978

Marta Palau. Els meus camins són terrestres presenta les qüestions centrals en la seva obra: la migració, la memòria i la terra. Aquests punts cardinals els porta a generar una simbologia representada per l’ull, la mà i el peu. El rastre que deixa el cos físic li porta a generar cosmologies del cel, la terra i les arrels.

***********************************************

“L’art és intuïció, un ritual màgic en què el resultat final és el que compta; tu només ets el mitjà, l’intermediari.”

Marta palau. in Memoriam. El rizo robado núm. 30

***********************************************

Sèrie ritual de la Baixa Califòrnia Còdexs 1990-2000

L’exposició recull dibuixos, pintura, i grans obres de tèxtil. La seva obra pensa en la terra, la geografia, el cos vinculat en dos eixos; la idea de la terra vinculada a l’exili i a l’acollida, entesa com ferida i cicatriu, i la idea del cos, que representa el dolor del migrant i la pèrdua, però també la guarició i la possibilitat de generar vida.

Nualli mà poderosa, 2005

Marta Palau els fetitxes de la seva creació els va anomenar Nualli -que en llengua nàhuatl significa “dona protectora”, “dona de visió” o “dona de poder”-. Podem veure diversos Nuallis fets en materials tèxtils, arrels, fusta, elements naturals i pintures.

Nualli IX Gestació 1991

La relació amb el tèxtil la va portar a Catalunya l’any 1968, i l’aprenentatge amb Grau-Garriga, mestre tèxtil que havia col·laborat amb Joan Miró i Antoni Tàpies. Va ser en aquell viatge que va fer coneixença d’Antoni Tàpies i els seus pensaments artístics es van entrellaçar.

Nualli IV. Protecció de tardor 1990

Aquesta és una exposició en que el museu Tàpies ens descobreix una artista de peus mexicans, però d’esperit lleidatà, vinculada a la terra sagrada dels seus pares. Algunes de les seves obres ens recorden les obres matèriques de Tàpies. Un encert l’escenari per aquesta artista que es descobreix en totes els seves facetes creatives en aquesta exposició.

***********************************************

Text: Martí Plana /Fotos: Albert Loaso

Deixa un comentari