Els ulls de la història. La Cartoixa d’Escala Dei

Els ulls de la història és un projecte iniciat amb la Roca del Moro de Cogul (veure noticia anterior) que segueix una nova forma de presentar el patrimoni català, fent-lo més entenedor i proper per a tots els públics. Això s’aconsegueix amb presentacions audiovisuals que fan més accessible la riquesa històrica i arquitectònica de cada monument, presentant aquesta nova visió que inclou la realitat augmentada.

ESCALA DEI

Escala Dei és la primera cartoixa de la península Ibèrica i alhora una joia del Renaixement Català. Amb el Montsant de de fons, la Cartoixa es va emplaçar en un lloc privilegiat del Priorat. La Cartoixa celebra enguany els 830 anys de la seva fundació, la qual va tenir lloc el 1194 gràcies a una concessió d’Alfons el Cast.

FAÇANA DE LA MARE DE DÉU

La façana de la Mere de Déu és la imponent entrada monumental a la clausura. Aquesta façana va ser construïda durant el segle XVIII amb estil barroc. Al centre i a sobre de l’arc de la porta, veiem la fornícula amb la imatge de la Mare de Déu, esculpida per Antoni Naveros el 1599.

EL SILENCI DEL TEMPS

A través d’un audiovisual es presenta en una de les sales properes al claustre menor l’audiovisual “El silenci del temps”. Amb imatges projectades a tres pantalles es pot percebre el sentit del temps i les tasques que aquells monjos celebraven i vivien dins de la Cartoixa en silenci i penitència.

L’austeritat era una de les normes de l’ordre de Sant Bru, que regia la vida dels cartoixans d’Escala Dei. Amb els cartoixans vivien els germans llecs (monjos que no havien promès els vots) que s’encarregaven de les tasques d’organització, comptes, tasques del jardí botànic amb plantes remeieres i tot allò que era dels dominis de la Cartoixa.

EL REFETOR

El refetor era la sala a on s’entaulaven tant els cartoixans com els llecs. A la vida diària només els llecs podien menjar plegats. Per Nadal i en altres celebracions el monjos que d’habitud menjaven a les seves cel·les també es trobaven al refetor per menjar en comunitat, i tot i així un envà els separava dels llecs.

L’ESGLÉSIA

L’església era l’espai d’oració comunitari. Els monjos s’hi trobaven tres vegades al dia per a les misses comunes: a mitjanit, a les vuit del matí i a primera hora de la tarda. La resta d’oracions i pregàries les feien en solitud a la cel·la.