AMAZÒNIES. EL FUTUR ANCESTRAL

L’Amazònia resulta inabastable en la seva extensió amb més de 6.700.000 km² i diversitat. Travessa nou països (el Brasil, Bolívia, el Perú, l’Equador, Colòmbia, Veneçuela, Suriman, la Guaiana i la Guaiana Francesa) on conviuen més de trenta milions de persones, un 60% en àrees urbanes. La regió és també, l’hàbitat d’uns 400 pobles indígenes que parlen més de 300 llengües diferents. La temperatura del planeta i el canvi climàtic depenen del bosc amazònic, l’ecosistema tropical més gran del món i també la principal reserva hídrica del planeta.

Aquesta exposició presentada al CCCB de Barcelona, amb comissariat de Claudi Carreras és un projecte coral i polifònic de l’Amazònia que resulta inabastable en l’espai disponible i que s’ha aconseguit portar les ànimes, les construccions i les olors d’aquell món gegantí. L’exposició es presenta amb diversos suports que han suposat un immens repte de col·laboració de deu artistes indígenes: Jõao Paulo Barreto, Emilio Fiagama, Lilian Fraji, Valério Gomes, Nelly Kuiru, Eduardo Neves, Daira Tukano, Rember Yahuarcani i Joseph Zárate, i la participació del laboratori d’aplicacions acústiques de la UPC, la Fundació Ernesto Ventós i la Fundació VIST.

////////////////////////////

“Esto no es un río, es un árbol hecho agua.

Míralo desde las alturas: el tronco es el Amazonas y sus ramas son cientos de ríos tributarios y miles de riachuelos, algunos tan pequeños que incluso carecen de nombre.”

////////////////////////////

L’ AMAZONIA ÉS DONA – Daira Tukano

“A través del pensament de la Gran Àvia de l’Univers, la gran mare, l’esperit femení detentor del coneixement de les plantes, es genera tot el món que ens envolta. La força d’aquell pensament continua fins al dia d’avui amb el zel femení en les artigades, les plantacions i els aliments; i es connecta profundament amb l’exercici i la pràctica de nodrir, d’alimentar, de garantir el futur a les pròximes generacions”

“CADA PLANTA TÉ UN PROPÒSIT I UN SIGNIFICAT PROFUND EN LA NOSTRA VIDA DIÀRIA I ESPIRITUAL” – Francisco Montes

“En la nostra cultura kichwa, les plantes són fonamentals tant per la medicina com per l’espiritualitat. L’ayahuasca, combinada amb chacruna, és essencial en les nostres cerimònies per a la curació i per accedir a dimensions espirituals superiors. L’ungla de gat, per la seva banda, s’utilitza per enfortir el sistema immunològic i combatre diverses malalties.

MALOKA – Emilio Fiagama

La maloka és la representació del món; des d’aquí s’imparteixen conceptes sota els principis de les plantes medicinals, com el tabac, la coca, i la iuca dolça, que ens donen el coneixement necessari per seguir enfortint els nostres costums, tradicions i ensenyances referents a les medicines , les narracions, els cants, els ritus, el treball, l’artesania, la gastronomia i la cura de l’Amazònia, que és el més ens preocupa per poder viure en sana convivència amb tot allò que el pare Moo Buinama, el nostre pare creador, ens ha donat.

La Maloka és una gran cabana que trobem a l’exposició. S’ha creat amb les plantes seques portades d’allà i construïda segons el disseny dels indígenes.

PLANTES DE PODER

En molts dels mites fundacionals de les comunitats indígenes de l’Amazònia, les plantes sagrades com la coca o el tabac hi són presents de de les primeres etapes de la creació del món.

A totes aquestes plantes de poder se les tracta amb molt de respecte i se les presenta amb un vincle familiar, com pot ser el d’avi o tia. Formen part de la família i són indissociables de la cosmovisió de les comunitats i dels seus processos de vida.

UN ARBRE FET D’AIGUA

Amb el seu recorregut arborescent de gairebé mil quilòmetres entre el naixement andí i la desembocadura atlàntica, el riu Amazones dona nom a un territori que és un món de mons, una suma de singularitats i dissidències que ha desenvolupat formes heterogènies d’expressió i resistència davant d’un projecte colonial amb l’homogeneïtat i l’exclusió com a horitzons.

BONANZAS VORACES

Les nocions colonials que separen el que és civilitzat del que és salvatge han estructurat les relacions polítiques i socials a la conca amazònica. Des del segle XVI, els europeus van ocupar l’Amazònia per explotar els recursos naturals, establir centre urbans i imposar nous credos. Aquesta història d’extractivisme abusiu reflecteix la idea d’un progrés, que necessita l’empobriment, si no l’extermini dels pobles amazònics.

Actualment, aquesta dinàmica cruel continua: líders ambientalistes i membres de comunitats indígenes i afrodescendents que defensen el territori són assassinats.

Actualment les principals extraccions són: Quinina i extractivisme farmacèutic. Pell i tràfic d’animals salvatges. Cautxú. Mineria. Petroli. Hidroelèctriques. La coca i el narcotràfic. Agricultura extensiva. Ramaderia. Els crèdits de carboni. Instal·lació de deforestació.