ART EN PEDRA

Art en pedra és un recorregut per la història contemporània dels escultors que han treballat en pedra. Un total de disset artistes seleccionats han sumat idees, treballs i propostes que es presenten a la sala d’exposicions de la Pedrera de Barcelona, comissariada per Pamela Curtis.

S’han seleccionat escultors europeus i americans que als inicis del segle XX van defensar la necessitat de fer talla directa, sense cap intermediari. Per guanyar en llibertat creativa van recórrer als coneixements tècnics de tallistes professionals i a pedres més dures.

**Totem, Barbara HEPWORTH 1960-1962. Marbre Blanc**

L’exposició aplega vuit escultors històrics, nascuts entre finals del segle XIX i principis del segle XX. El descobriment de les pedreres de marbre de Carrara, entre d’altres no tan conegudes, va coincidir en el temps i van transformar la seva obra.

La mostra indaga aquestes vies d’expressió, cerquen punts de confluència i, donen a conèixer una nova generació d’escultors experimentals de la pedra.

**Large and small form, Barbara Hepworth, 1934. Alabastre blanc**

PAISATGE I FIGURA

Barbara Hepworth i Henry Moore van centrar les seves obres en inspiracions a través del paisatge, així les seves obres primerenques reflecteixen dos motius artístics: el paisatge i la figura. Henry Moore va centrar la seva obra en aquest mateix tema, mentre que d’altres com Hans Arp o Eduardo Chillida, van trobar aquesta ambigüitat plena de ressonàncies i evocacions.

**Femme-paysage, Hans ARP 1962. Marbre**

**Bird Form I, Bird From II. Henry MOORE, 1973. Serpentina negra**

A LA RECERCA DE FORMES

A la meitat de la dècada dels 30 tant Barbara Hepworth com Henry Moore van començar a foradar la pedra donant noves oportunitats de treball, tot i buscant el seu interior. Aquesta forma de treballar la pedra va inspirar a altres artistes que treballaven la pedra per donar-li formes geomètriques com Naum Gabo, Isamu Noguchi. Hans Arp i Louise Bourgeois van utilitzar la pedra per plasmar formes més orgàniques relacionades amb el creixement i el vigor.

**White Stone. Naum GABO, 1963-1964. Marbre gris clar sobre marbre negre pintat**

**Vishnu. Isamu NOGUCHI, 1960. Granit de Mitake**

**Red Stone. Naum GABO, 1964-1965. Pedra**

TORS I TRONC

La pedra és una material que es presenta tant en vertical com en horitzontal, a diferència de la fusta. Els escultors han sentit l’impuls de donar expressió a una altra doble forma: el tors erecte, el tronc, que evoca tant l’arbre com l’escultura figurativa.

Eduardo Chillida, Num Gabo i Isamu Noguchi juguen amb el concepte de la part central del cos, plena de força i de vida. Barbara Heptworth i Jorge Oteiza van més enllà, i prolonguen la forma vertical fins que deixa de ser figurativa, ja que van ser influïts per les cultures neolítiques del seu país, en el primer cas Cornualla i el País Basc a l’altre.

**Via Láctea. Jorge OTEIZA, 1965. Pedra calcària blanca**

**Torse d’homme. Eduardo CHILLIDA, 1950**

**Piedra con módulos de luz. Jorge OTEIZA, 1957. Pedra calcària**

**Ente cygne et amphore. Hans ARP, 1958. Marbre (cristalí)**

**Concreción. Eduardo CHILLIDA, 1950. Pedra calcària**

**Germinal. Louise BOURGEOIS, 1967-1992. Marbre**

NOVES PERSPECTIVES

La pedra va ser cabdal en l’evolució de l’escultura moderna tant abans com desprès de la Segona Guerra Mundial, avui continua tenint-hi un paper pel nous artistes conceptuals i contemporanis.

Tondo I, Tondo II, Tondo III. Stephen COX, 1980. Pedra de Bath

Mendi hut I. Eduardo CHILLIDA, 1984. Alabastre

Podem veure com treballen la pedra artistes conceptuals com ara Barry Flanagan o el moviment italià de l’arte povera. En els artistes conceptuals com Luciano Fabro que plasma de forma concisa la forma de la pedra. Cristina Iglesias articula més a fons les associacions medievals i espirituals de l’alabastre.