Al centre de la imatge KBr s’ha presentat l’exposició sobre la vida i obra de Henri Cartier-Bresson (1908-2004) gràcies als fons provinents de la Fundació Henri Cartier-Bresson. La seva carrera com a fotògraf es va centrar en la seva capacitat d’observar, observar i observar. És considerat com el pare del fotoreportatge, la fotografia de carrer i la fotografia natural, i va fer sempre els reportatges amb una LEICA de 35 mm, que en els anys 30 se’n deia càmera miniatura. Després de fer petites incursions al moviment surrealista va fundar l’agència fotogràfica Magnum amb Robert Capa, David Seymour i Geirge Rodger.
ELS INICIS DE LA FOTOGRAFIA DE CARRER
Tot i que va iniciar-se a la fotografia quan tenia 20 anys amb càmeres de gran format, tornant d’un viatge a l’Africa el 1931 va adquirir a Marsella una càmera Leica amb una lent de 50 mm que l’acompanyaria durant molts anys. Va descriure la Leica com una extensió del seu ull.
L’anonimat que la petita càmera li va donar dins la multitud o durant un moment íntim va ser essencial per superar el comportament formal i antinatural dels qui eren conscients que els anava a fotografiar. Va realçar el seu anonimat pintant totes les parts lluentes de la càmera amb pintura negra. La Leica li va obrir noves possibilitats dins la fotografia: l’habilitat de capturar el món en el seu estat real de moviment i transformació. Comentava, «rondava pels carrers tot el dia, sentint-me molt nerviós i a punt per saltar, a punt per ‘atrapar’ la vida».
NOVA VISIÓ i SURREALISME
Gràcies a les seves experiències amb l’entorn surrealista la visió d’aquest fotògraf es va anar afinant i anava confiant en l'”atzar objectiu”, és adir, en el fet de captar una imatge visual de manera sobtada i fortuïta en a adonar-se d’una situació.
El 1933 aconsegueix el seu primer encàrrec com fotògraf per anar a Espanya per unes eleccions. Com a fotògraf ja mostrava el gust per les composicions geomètriques basades en la proporció àuria, una predilecció que va desenvolupar amb el pintor André Lothe.
El 1934 participava en una expedició com a fotògraf oficial a l’Amèrica Central i del Sud que va ser suspesa abruptament. Va decidir quedar-se a Ciutat de Mèxic. Allà va desenvolupar un llenguatge visual propi, influït pel surrealisme i la Nova Visió, per captar amb la seva intuïció situacions que expressaven visualment realitats socials i polítiques.
HORES FOSQUES, INSTANTS LLUMINOSOS
Cartier-Bresson va realitzar diversos reportatges en cinema de la Guerra Civil espanyola. A la tornada a París treballava com a fotoreporter per a la premsa comunista francesa a la revista il·lustrada Ce Soir.
El 1937, va participar com a reporter en la cerimònia de coronament del Rei Jordi VI. Enlloc de fotografiar els personatges oficials, es va dedicar a retratar el públic que es congregava per veure la cerimònia.
El juny de 1940 va ser capturat per les tropes alemanyes i internat al camp de presoners V-A de Ludwigsburg. El juliol de 1943, en el tercer intent de fuga, aconsegueix fugir i reprèn immediatament la seva tasca com a fotògraf, participant activament a la Resistència francesa.
Cartier-Bresson va fer reportatges que incloïen escenes d’activitats a l’aire lliure com ara pícnics, visites a l’Exposició Internacional de París del 1937. El Front Popular va impulsar reformes com les vacances pagades o de la setmana de 40 hores, el temps lliure va guanyar importància en la vida de molts treballadors.
El 1944, Cartier-Bresson i la seva càmera van documentar l’alliberament de París. Moltes d’aquelles fotografies es van perdre, les poques que es conserven mostren la construcció de barricades, la captura d’oficials alemanys per part de la Resistència, l’interior d’antics locals de la Gestapo.
//////////////////////////////////////////
Coronament del Rei Jordi VI, Londres, 1937
//////////////////////////////////////////
Alliberament de París i represàlies als col·laboracionistes, França 1945
//////////////////////////////////////////
L’INDIA i LA XINA
Cartier-Bresson va viatjar a l’Índia el 1947 quan va assolir la independència. Va poder retratar a Mahatma Gandhi a Delhi abans del seu assassinat el 1948 degut a la divisió del subcontinent en Índia i Pakistan.
El 1948 va viatjar a la Xina per encàrrec de la revista Life i va fotografiar els darrers mesos del règim del Kuomingtang. Hi va tornar deu anys desprès amb el règim de Mao per fotografiar els canvis que s’havien produït en l’agricultura, la indústria, la sanitat i l’educació.
//////////////////////////////////////////
COMUNISME i HUMANISME
El 1954, Cartier-Bresson va ser el primer fotògraf occidental que va visitar la Unió Soviètica. A Moscou va observar la vida quotidiana de l’estat comunista. Tot i que les seves fotografies es van publicar en diverses revistes internacionals, la crítica en va reprovar la trivialització de les condicions del país.
El mur de Berlín es va construir l’any 1961. Al cap d’un any, Cartier-Bresson va entrar al Berlín Est, que no era solament la primer línia de front de la Guerra Freda sinó també una metròpolis vibrant. Va fotografiar un paisatge urbà encara dominat per piles de runa.
La tardor del 1962, l’emplaçament de míssils soviètics a Cuba va provocar un conflicte militar que de poc desemboca en una guerra nuclear. Una vegada superada la crisi dels míssils, se li va concedlr un visat per passar cinc dies a l’illa. Allà va retratar Fidel Castro i el Che Guevara i va documentar tant la propaganda socialista omnipresent com la Cuba tradicional.
//////////////////////////////////////////////
El mur de Brelín, Alemanya 1962
//////////////////////////////////////////
//////////////////////////////////////////
AMERICA IN PASSING
Cartier-Bresson va visitar Amèrica per primera vegada el 1935. A partir del 1947 hi va tornar diverses vegades quan encara estaven vigents les lleis de segregació racial. En aquells viatge la seva càmera va captar manifestacions d’afroamericans en contra
de la desigualtat i a favor d’un canvi social. També va retratar figures clau del moviment de defensa dels drets civils, com ara els activistes Malcolm X i Martin Luther King Jr.
Les fotografies d’Amèrica de Cartier-Bresson ofereixen una perspectiva matisada
de les dificultats, les esperances i les realitats dels afroestadunidencs i no es limiten a la seva aflicció i identitat. També documenten la vida de la població blanca, en escenes que tot sovint inclouen un puntd’humor i, de vegades, una vessant critica.
RITUALS DE PODER
A la dècada del 1930 Cartier-Bresson ja s’interessava pel comportament de les masses, per exemple en esdeveniments esportius, manifestacions o actes polítics. El 1962 va fotografiar a París el funeral de vuit persones que havien mort en una manifestació contra la guerra d’Algèria, totes elles víctimes de la brutalitat policial a l’estació de metro de Charonne.
Va captar d’una manera colpidora el seguici fúnebre i l’emoció dels qui van participar-hi. També va acompanyar el president Charles de Gaulle com a fotògraf oficial en una gira per les províncies franceses.
El 1970 era a Burgos per cobrir el judici contra membres de l’organització clandestina ETA. Com que el procés era a porta tancada, va fotografiar persones relacionades amb el cas a l’hotel on s’hostatjaven.
//////////////////////////////////////////////////
////////////////////////////////////////////////////////////////
MONS URBANS
Cartier-Bresson té fama de ser un dels millors fotògrafs de carrer. El seu lema: «captar la vida en el moment». Va registrar amb una gran habilitat lúdica l’omnipresència de rètols publicitàris i de cartells i eslògans polítics en l’espai públic. Li interessava especialment situar les persones en juxtaposició amb aquests signes visuals, creant tot sovint composicions gairebé surrealistes.
També va explorar el fenòmen del consumisme global, evident per exemple en les escenes de transeünts fascinats davant dels articles exposats als aparadors. Cartier-Bresson captava les vides anònimes a les ciutats dormitori dels suburbis de París.
RETRATS
La fotografia de Cartier-Bresson va centrar-se sempre en les persones.
Per fer els retrats, es quedava en un segon pla, observant, esperant I’«instant decisiu» que revelés la personalitat del model. En aquestes composicions, les figures ocupen només una petita part en comparació amb el fons narratiu.
REPORTATGE DE VIATGES
BASILICATA
El 1951 CartIer-Bresson va visitar Basilicata, una regió muntanyosa del
sud d’Itàlia, amb la finalitat de documentar les condicions de vida al poble de Matera per a l’Administracló de les Nacions Unides per als socors i la rehabilitacló.
Pisticci, Itàlia 1951
ESPANYA
Tot i que a la dècada del 1950 Espanya continuava sotmesa al règim repressiu de Francisco
Franco, es va anar obrint al turisme internacional. Cartier-Bresson va recórrer Castella l’any 1953. Tot i que Espanya es considerava un país conflictiu Cartier-Bresson era contrari a la dictadura de Franco, la seva posicló política no es trasllueix en aquestes fotografies.
/////////////////////////////////////////////
Text: Martí Plana / Fotografies (reproduccions): Albert Loaso i arxiu. Tots els drets reservats dels autors
Europea Words 