En l’any del centenari del naixement d’Antoni Tàpies (Barcelona, 1923-2012), el Museu Tàpies ha preparat una gran exposició que recorre la obra de l’artista reunint totes les èpoques de 1943 fins 2011. L’exposició ha estat preparada pel comissari internacional Manuel Borja-Villel i que en una època anterior va ser el director del Museu Tàpies.
Amb més d’un centenar d’obres procedents d’institucions públiques com de col·lecciones privades nacionals i internacionals permet ressituar l’obra de Tàpies en la història de l’art més recent.
L’artista defugia etiquetes i explicacions de les seves obres, reivindicant la gestualitat dels afectes amb tocs d’atenció per mitjà d’elements externs o del color o amb allò que s’ocultava darrere les seves obres, que pot existir o no: el llenç com a empremta del cos absent, d’algú que hi va ser.
Compromès amb el seu temps i amb la seva ciutat. Tàpies va defensar les llibertats democràtiques i la cultura catalana, i va donar suport a diverses causes humanitàries internacionals.
********************************************************************
«Intento que la meva pintura sigui útil… La pintura és la meva teràpia. És la meva manera d’aprendre a viure amb mi mateix, d’entendre’m a mi mateix, d’entendre el món que m’envolta i també d’ajudar els altres. Malgrat tot, no puc evitar sentir-me aclaparat per les tragèdies que tenen lloc al món i que semblen empitjorar cada vegada més… I, guerres a part, no puc ignorar el fet que la nostra denominada societat del benestar és, per damunt de tot, una societat de consum que enfonsa les seves arrels en la destrucció de la naturalesa, en in-
justícies incomptables i en un patiment generalitzat. Té una importància vital que la gent se n’adoni d’això.»
Antoni Tàpies a Manuel J. Borja-Villel
********************************************************************
La pràctica de l’art
Tàpies va experimentar ininterrompudament amb tota mena de suports, tècniques
i materials, alliberant-se dels prejudicis heretats per la tradició acadèmica. Els seus
dibuixos, collages, pintures, objectes i escultures, fets de paper, cartó, fusta, pols de marbre,
bronze o vernís, entre molts altres elements, plantegen noves formes estètiques per pensar
el món contemporani des d’una perspectiva basada en la matèria i en l’existència.
Quan Tàpies afirma, per exemple, «vaig començar pintant ulls i acabaré pintant ulls!», sembla que al·ludeixi al temps cíclic o espiral que crea el conjunt de la seva obra, en què motius, materials i formats es repeteixen al llarg dels anys, sempre amb diferències rellevants.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////
Primera època 1943-1956
Principals fites:
- Una llarga convalescència per una malaltia respiratoria, fa que sovint canviïel domicili de Barcelona per Puigcerdà.
- Coneix a Teresa Barba, la seva companya vital i impulsora de la seva obra.
- Guerra Civil Espanyola i Segona Guerra Mundial.
- Utilitza nous materials i s’allunya de l’art acadèmic
Antoni Tàpies duu a terme les seves primeres obres en un llarg període de
convalescència provocat per una malaltia pulmonar. Pintor autodidacte, utilitza el retrat
com a via d’exploració inicial per conèixer-se ell mateix i per conèixer el món que l’envolta. Ben aviat comença a incorporar materials extrapictòrics com ara diaris, cordes, fils o arròs, alhora que practica una pintura especialment pastosa, barrejant l’oli amb blanc d’Espanya per tal de demostrar el menyspreu que sentia per l’art acadèmic.
Interessat pel primitivisme i la potència de les manifestacions artístiques considerades marginals, el 1948 funda amb altres artistes el grup Dau al Set, creat com un revulsiu davant l’ordre imposat.
En aquesta època, la influència de Max Ernst, Paul Klee o Joan Miró es fa evident
amb una sèrie de paisatges poblats per fauna i flora fantàstica, camps còsmics que ja no
prenen com a model la realitat externa sinó el món interior. Màgia i mimetisme, alquímia
i misticisme es mesclen dins els espais il·lusionistes d’una escenografia onírica, segons una
concepció simultània de la pintura com a superfície i profunditat. Les exposicions en què
Tàpies li permeten donar-se a conèixer en el panorama nacional i internacional, i es converteix en un dels artistes representats per la galeria Martha Jackson de Nova York.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////
Època 1953-1954
Principals fites:
- Trànsit al Surrealisme
- La post Guerra civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial
- L’esclat de la bomba atòmica
- La seva obra es consolida en el panorama de vanguarda del segle XX
A partir de 1953-1954, Tàpies fa el trànsit de les composicions d’influència surrealista al desenvolupament de les seves pintures matèriques, en línia amb les tendències de l’informalisme europeu i l’expressionisme abstracte nord-americà.
El que semblen tàpies esquerdades i plenes de grafitis amaga un component autobiogràfic ja no narratiu sinó existencial, en la mesura que prenen com a referència el nom mateix de l’artista, connecten amb la dimensió social després de la Segona Guerra Mundial.
La circulació d’aquestes obres en exposicions internacionals va consolidar Tàpies com un dels artistes més importants del segle xx.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////
Els anys 60 i 70
Principals fites:
- Etapa final del franquisme
- Utilitza objectes quotidians a les seves obres com roba, aixetes, escombres i altres utensilis.
- Participa a la Caputxinada
- Intenta evitar l’execució de Salvador Puig Antich
- Recolza les converses d’Alger per negociar la fi d’ETA.
A partir de 1967, durant l’etapa final de la dictadura franquista, Tàpies accentua el vincle amb tot el que és material i concret mitjançant la manipulació directa d’objectes quotidians.
Roba feta servir, mobles vells i tota mena d’estris posen la realitat en primer pla i xifren un segell d’autenticitat en aquesta connexió palpable amb la vida.
Aquestes estratègies artístiques anaven del bracet d’una presa de posició política cada cop més explícita que va dur Tàpies a intervenir en l’esfera pública amb accions en defensa de les llibertats democràtiques, a favor de la cultura catalana, i posteriorment també donant suport a diverses causes humanitàries internacionals.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////
Els anys 80 fins arribar a la Fundació Tàpies
Principals fites:
- Canvis en les seves obres, tornant al dibuix
- Reconeixement social amb diversos premis
- Fundació Tàpies, 1984
- Obertura de la seu de la fundació al carrer Aragó, 1990. Ara museu Tàpies.
- Caiguda del mur de Berlín.
- Final de la URSS.
- Guerres i nous conflictes al món.
Durant els anys vuitanta, l’obra de Tàpies es torna més dibuixística, i el seu dibuix es fa més expansiu.
El to d’aparent celebració de moltes d’aquestes pintures semblants a la mel coincideix amb la recepció de nombrosos premis a la seva trajectòria, així com amb la constitució de la Fundació Antoni Tàpies (1984) i l’obertura del edifici del carrer Aragó com centre de diàleg entre artistes i la difusió de la seva obra (1990).
Amb motiu del centenari s’ha passat a anomenar Museu Tàpies, per fer més clar al públic forani que a l’interior hi han sales d’exposicions.
La caiguda del mur de Berlín i els abundants conflictes armats que sorgeixen arreu en ple procés de globalització —la primera Guerra del Golf, la Guerra dels Balcans, el genocidi de Ruanda— es presenten com un anunci de la fi de la història i les utopies.
Moltes de les obres d’aquesta època presenten, retallant-se sobre un fons negre, caps, braços, cames i altres fragments d’un cos lacerat que constaten la presència incessant del dolor, la malaltia i la mort com a part integrant de la vida.
Fins als seus últims dies, Tàpies va continuar creant a partir d’aquesta tensió productiva entre les llums i les ombres, entre el final d’alguna cosa i el començament d’una altra de diferent, que és precisament l’esperit que guia aquest centenari: memòria del passat per impulsar un nou futur.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////
L’esperit català
Pel seu valor pictòric i moral, Tàpies parla de Catalunya i del seu esperit. L’esperit català, una obra de 1971 que vol reivindicar els valors del poble català uns anys abans del final de la dictadura franquista i l’arribada de la democràcia. Volem subratllar paraules i signes que omplen la obra.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////
Imatges d’Antoni Tàpies al seu estudi
Esbosos
/////////////////////////////////////////////////////////////////////
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 