100 ANYS DEL METRO DE BARCELONA

*** El 30 de desembre de 1924 es va inaugurar la primera línia de metro de Barcelona –el Gran Metro, embrió de l’actual línia 3– entre les places de Lesseps i de Catalunya. ***

Amb aquesta efemèride el senyor Ramon Carbó sota la organització dels amics del ferrocarril de Sant Cugat va pronunciar una emotiva conferència sobre el centenari del metro de Barcelona, que el proper mes de desembre celebrarà el seu primer centenari, amb un impuls de viatges i servei fonamental pel transport urbà i el desenvolupament econòmic de la ciutat.

Ramon Carbó ha estat empleat i fill d’empleats del metro, el que en diuen entre ells un “metrero”. Un metrero porta a la sang la vida i el decurs del metro, el dia a dia.

Breu cronologia del metro com a nova forma de transport el segle XX

• 1863 Metro de Londres
• 1901 Metro de París
• 1919 Metro de Madrid
• 1924 Metro de Barcelona

La primera història del Metro

El Gran Metro, creat el 1921, no va ser la primera empresa a constituir-se per construir una línia de metro, honor que correspon a la societat Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, coneguda com el Transversal, però sí que va ser la primera a inaugurar i explotar el primer ferrocarril metropolità de la ciutat el 30 de desembre del 1924, amb un tram de 2.714 metres i quatre estacions, Lesseps, Diagonal, Aragó –l’actual Passeig de Gràcia– i Catalunya.

El 26 de maig del 1921 es constituïa oficialment la societat Gran Metropolitano de Barcelona, SA, encarregada de fer realitat la línia de metro entre Lesseps i Catalunya, la primera a inaugurar-se a Barcelona l’any 1924.

El Gran Metro, com s’anomenava popularment, no va ser la primera empresa a constituir-se per construir una línia de metro, honor que correspon a la societat Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, coneguda com el Transversal, però sí que va ser la primera a inaugurar i explotar el primer ferrocarril metropolità de la ciutat el 30 de desembre del 1924, amb un tram de 2.714 metres i quatre estacions, Lesseps, Diagonal, Aragó –l’actual Passeig de Gràcia– i Catalunya.

Posteriorment s’obriria al servei, l’1 de maig del 1925, l’estació de Fontana, i el 5 juliol del mateix any s’ampliaria la línia fins a Liceu, al cor de la Rambla.

El 1926, un parell d’anys més tard de l’entrada en servei d’aquesta línia I, el Gran Metro posaria en funcionament un altre ramal que es coneixeria inicialment com a línia II i que connectava l’estació d’Aragó amb la de Jaume I.

Poc després seria ampliada fins a la part baixa de la Via Laietana, concretament fins a una parada que hi havia davant de l’actual edifici de Correus, avui fora de servei.

A banda d’aquestes dues línies, la companyia tenia entre els seus projectes la construcció de tres línies més: una cap al nord, que anava des de Lesseps fins a Sant Gervasi i Horta, una altra de circumval·lació, que partia també des de Lesseps i havia d’arribar a l’estació de França, tot passant per les Corts, Sants, Hostafrancs, el Poble-sec, la Rambla, l’avinguda de la Catedral i el parc de la Ciutadella, i una tercera que aniria de l’estació de França fins al Liceu. Totes elles connectades entre si.

Després de 40 anys d’activitat, la història d’aquesta empresa pionera conclouria amb l’etapa de municipalització dels transports públics iniciada a la dècada dels 50. Un procés que s’enllestirà el 1961, quan la Societat Privada Municipal Ferrocarril Metropolità de Barcelona —nom heredat de l’antic Transversal— absorbeix la companyia del Gran Metropolitano de Barcelona.

Els empleats

Els empleats del metro conformen una força laboral de 4.500 persones, de les que el 60% són dones. En Ramon va posar especial accent a aquest fet, que les dones han estat d’una importància fonamental en la vida social i la boral del metro des del primer dia.

Els empleats disposaven de diferents serveis entre ells les Escoles Comercials Montserrat des de 1945, a on rebien els fills i filles dels empleats els estudis primaris que els facilitaven l’entrada al món laboral. Aquesta cohesió feia que la vida social convertís en una gran família els empleats del metro.

Els accidents

El metro ha tingut al llarg de la seva història diversos accidents importants, dels que destaquem

• El 12 d’abril de 1924 en la construcció del Transversal en un punt entre els carrers de de Villarroel i Casanova es va esfondrar el túnel en construcció entre la Bordeta i la Plaça Catalunya, precursora de l’actual L1. Va causar la mort d’onze treballadors i nou ferits greus. Aquest accident es va ser silenciat ràpidament per part dels inversors, per evitar retards en la construcció.

• El 30 d’octubre del 1975, a tres quarts de nou del vespre, dos combois van xocar a l’estació de Virrei Amat. A conseqüència de l’abast, va resultar mort el conductor del segon tren (número 9) Enrique Cuartero. També hi va haver 200 ferits, 28 molt greus. Aquest accident va ser viscut especialment pel Ramon Carbó, ja que el conductor Enrique Cuartero era amic seu. El xoc va ser molt violent, i els vagons van colpejar contra l’andana, arrencant trossos de ciment. A conseqüència del cop, tots els viatgers van caure a terra i es van trencar barres i vidres dels vagons, que van quedar afectats també a les seves estructures. L’impacte va fer que s’obrissin les portes dels vagons, i van sortir directament a l’andana els primers viatgers.

• L’últim gran accident va tenir lloc el 31 d’octubre del 2004 a la línia 3. Poc abans de dos quarts de vuit de la tarda un comboi amb 80 viatgers circulava entre les estacions de Penitents i Vall d’Hebron (direcció Canyelles), quan a l’alçada de la Vall Hebron va abandonar la via principal i va prosseguir per la d’accés als tallers i va col·lidir amb un altre tren que en aquell moment estava aturat i buit. Hi va haver 34 persones ferides i la pitjor part se la va emportar el maquinista del comboi que va estar atrapat a la cabina durant quatre hores i mitja.

Les estacions

Dins de la història del metro les estacions de la línia 1, tenen vàries particularitats. L’estació de plaça Espanya és la més gran d’Europa i les estacions des del Clot a Fabra i Puig tenen tres andanes i reben el sobrenom de les “Estacions Barcelona”.

A la línia 3 les estacions de Lesseps, Fontana, Diagonal i Passeig de Gràcia (abans Aragó) tenen en els marcs dels túnels ceràmica modernista.

També hi ha la llegenda urbana de les estacions fantasma. A línia 4 es va construir un ramal de Passeig de Gràcia fins Correus (a prop de la Barceloneta), d’aquella estació Correus ara hi queden uns pocs restes de les dues andanes, en un dels costats encara es pot veure publicitat de l’època. L’altre estació és Banco que correspon a una petita andana lateral que connectava amb un petit túnel amb el Banc d’Espanya, per transportar en el servei nocturn els diners del taquillatge del metro.

Per últim a la línia 5 hi una estació amb l’andana completa i que es podria fer servir per ús comercial, es tracta de la parada Gaudí que es preveia que seria el final de la línia 2. Es pot veure al sortir de Sagrada Família direcció Sant Pau. Mai va entrar en servei.

La seguretat

Els trens i la seguretat han estat una constant en aquests cent anys de xarxa de metro. Després dels anys 60 es va automatitzar la conducció a través del sistema ATO a la sèrie 600 i fins avui dia en que dues línies la L9 i la L10 són de conducció automàtica i sense maquinista, essent la xarxa d’aquesta característica més important d’Europa. Hi han diversos centres de control del tràfic.

En els últims anys s’ha emprés per part de treballadors i sindicats una forta pressió sobre la direcció per la retirada de l’amiant que tantes afectacions ha tingut sobre la vida dels empleats que hi treballaven a la vora durant i no ho sabien. En alguns casos es va tenir desenllaços fatal i molts empleats pateixen malalties respiratòries.

La demanda i la xarxa

La xarxa de metro ha rebut en els últims anys una demanda que no para de créixer, en concret més de 440 milions de validacions el 2023, amb un augment del 6,8% respecte al 2019. A l’octubre de 2023 va registrar el rècord de validacions en un mes, gairebé 41 milions.

La xarxa de metro té un total de 163 estacions, 165 trens circulant en hora punta i una xarxa de 124,7 quilòmetres de longitud, 22 estacions tenen correspondència amb altres línies. La plantilla de treballadors és de 4.049 persones

Ramón Carbó ens va deixar una forta impressió d’algú que porta el metro a la sang, un gran metrero

*********************************************************

Albert Loaso