Una ciutat desconeguda sota la boira

Una ciutat desconeguda sota la boira és una nova aposta del MACBA per donar visibilitat a una Barcelona emergent, a través d’un recorregut geogràfic i històric que contribueix a renovar la imatge de la ciutat en una perifèria urbana difusa.

Comissariada per Jordi Ribalta, a comptat amb el concurs de Laia Abril, Bleda y Rosa, Gregon Civera, Gilbert Fastenaekens/Brigitte Van Minnenbruggen, Raquel Friera/Creadoness Textil, José Luis Guerin, Manolo Laguillo, Pilar Monsell, Mabel Palacín, Pedro G. Romero, Carmen Secanella, Jeff Wall, Jorge Yeregui, aportant noves creacions.

Jordi Ribalta comissari de l’exposició, Jeff Wall, Elvira Dyangani directora del MACBA, i Lluís Ravell regidor de l’Ajuntament de Barcelona

Jeff Wall, conegut fotògraf internacional, ha fet donació a al ciutat d’una obra feta per la ocasió titulada “Informant. An ocurrence not described in chapter 6, part 3 of Últimas tardes con Teresa by Juan Marsé

Aquest projecte, s’inscriu en el Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona corresponent al període 2021-2024, pretén inscriure’s en una tradició local de surveys fotogràfics sobre processos urbans que es remunta a l’època preolímpica.

Organitzada com un recorregut geogràfic i històric per aquesta Barcelona emergent, contribueix a una imatge de la ciutat al marge dels tòpics de l’exclusió i de la condició urbana difusa propis d’una perifèria que ja no existeix.

Els artistes, comissari i la directora del MACBA amb el regidor de barris amb la ciutat de muntanya com a fons, des del barri del Carmel

Veiem alguns dels tretze encàrrecs, que travessen diferents barris, El Carmel, Nou Barris, Vallbona i Trinitat Vella, Bon Pastor, Collserola, Montjuïc i La Marina del Prat Vermell.

*******************************************************

Jeff Wall, Últimas tardes con Teresa

Jeff Wall ha agafat la novel·la de Juan Marsé Últimas Tardes con Teresa com a punt de partida per crear una imatge. Per la imatge final ha reconstruït una escena clau de la part final de la novel·la. El moment en que l’Hortènsia denuncia a la policia el robatori d’una moto Ducati amb la qual el protagonista de la novel·la, Manolo, el Pijoaparte, pretén arribar a Blanes per trobar-se amb la Teresa i culminar l’aventura amorosa.

La imatge ha estat realitzada amb una gran minuciositat i precisió d’acord amb un procés de recerca històrica. Juan Marsé cobra el paper d’interlocutor que fa servir per parlar d’una centralitat simbòlica del Carmel i d’altres barris que el 1966 quan es va escriure la novel·la eren lloc amb el Turó de la Rovira i altres barris de muntanya uns llocs a on el txavolisme hi era instal·lat.

*******************************************************

Jorge Yeregui. Traçar l’aigua. Apunts sobre el Rec Comtal i l’empremta hídrica a Barcelona

La ciutat acaba al nord-est al Riu Besós i la Serra de Collserola. Aquest límit està desbordat actualment per l’ampliació indefinida del territori metropolità, que s’estén com un continu cap a Montcada i Santa Coloma, a l’altra banda del Besós. Malgrat que el límit sigui difús persisteix i evoca la vella dicotomia del camp i la ciutat.

El Rec Comtal com a primera font de proveïment d’aigua a Barcelona, es tracta d’una sortida freàtica d’aigua des de Montcada, travessava les zones del que avui és Vallbona, Sant Andreu, La Sagrera i algunes parts de la dreta de l’Eixample, llavors camps, fins arribar al barri de la Ribera, ja al nucli urbà antic, i extingir-se a la zona de l’actual Barceloneta. Aquest proveïment d’aigua va estar en ús des de l’època romana, canalitzant-se al segle X i es va mantenir en actiu fins el segle XIX.

A partir del recorregut pel traçat històric del Rec Comtal, Jorge Yeregui ha realitzat un projecte que visibilitza l’estructura de l’actual proveïment d’aigua a Barcelona. Les traces són invisibles, la ciutat s’ha girat d’esquena a l’aigua, a la natura. La desaparició del Rec Comtal és una metàfora d’una situació històrica.

*******************************************************

Carmen Secanella. Nous paisatges. Passejos per la Marina

Els barris de la Marina, tradicionalment coneguts com a Zona Franca, són la frontera amb L’Hospitalet, i la seva ubicació darrere de la muntanya de Montjuïc n’ha determinat l’aïllament de la resta de la ciutat. És un barri residencial en procés de formació, que sorgeix del que va ser un a zona industrial, logística, de tallers, i magatzems. Actualment hi ha una promoció continua d’habitatges en construcció, que canviaran radicalment la zona al llarg de les pròximes dues dècades.

Carmen Secanella ha organitzat les imatges amb un criteri geogràfic en sis recorreguts per la zona, des del darrere de la muntanya de Montjuïc fins la frontera amb L’Hospitalet i el port.

*******************************************************

Raquel Friera/Creadoness Textil. But not But (Això era i no era)

Baixant de Montjuïc i travessant el Poble-Sec ens endinsem al Raval, el nucli històric de la ciutat profundament connotat per la llegenda dels baixos fons. El Raval ha estat un barri d’arribada d’immigrants a la ciutat, un aspecte que sembla que s’ha vist potenciat amb la gran onada migratòria del sud global de la dècada de 1990

Aquest projecte és un treball comunitari entre Creadoness del Raval i l’artista Raquel Friera. El projecte es planteja com un taller de brodat amb un grup heterogeni de dones refugiades de l’Afganistan, que denuncien les experiències traumàtiques viscudes i reclamen el dret a l’educació femenina. Els brodats, realitzats sobre els característics mocadors blancs de les estudiants afganeses, dialoguen amb fotomuntatges de Martha Rosler. La reflexió de Rosler sobre el treball domèstic i les ideologies implícites en el gènere es troba a l’origen d’aquest taller.

*******************************************************

Altres mirades del Survey

Manolo Laguillo. Roquetes

Gregori Civera. Cases Barates

Laia Abril. Reducció de danys

*******************************************************

Text: Martí Plana / Fotos i reproduccions: Albert Loaso

Deixa un comentari