Abans d’aixecar el teló al Festival Grec 2024 de Barcelona, ha fet la presentació de diversos espectacles, amb la presència del director del festival Cesc Casadesús, dels quals destaquem els següents:
CUERPOS CELESTES
Laida Azkona i Txalo Toloza-Fernández presenten el seu nou especatacle Cuerpos Celestes, la tercera part del projecte Falla, i que ve a ser un muntatge de ciència ficció sobre la força dels minerals i la seva extracció com a noves formes de post-colonialisme.
Per muntar l’espectacle s’han entrevistat amb diversos especialistes científics per donar resposta a diverses preguntes com, Els sistemes geològics no són vivents? Les estrelles i els planetes que orbiten la Terra tampoc ho són?
A Cuerpos Celestes es pregunten sobre el futur, un futur que es fa difícil d’albirar en un món en plena crisi climàtica. La humanitat colonitzarà aviat l’espai a la recerca d’aquests minerals? Deixarà a les empreses privades aquesta tasca o s’imaginarà un futur alternatiu que eviti el descobriment i la colonització de nous territoris?
TOTA AQUESTA POR QUE ARA TINC
Guillem Albà després de molts anys de treball a l’escenari, va començar als 17 anys, ara es troba en un punt creatiu de vertigen sobre la seva creativitat en el que ha buscat la col·laboració de Andrea Jiménez. La obra Tota aquesta por que ara tinc resultant sintetitza el magnetisme i l’univers propi d’Albà amb la irreverència i provocació de Jiménez. A l’escenari actuen Toni Albà i Aitana Giralt.
EL MISANTROP
La companyia La Brutal estrena en el Grec 2024 una versió ambientada en el món actual d’El misantrop, una de les obres més conegudes de Molière.
David Selvas com director de l’obra ens va presentar aquesta adaptació El misantrop de La Brutal. La obra manté l’esperit de Molière però l’actualitza i situa l’acció en un espai contemporani: una empresa discogràfica.
David Selvas, actor, director i fundador de La Brutal, dirigeix aquesta nova aproximació al clàssic de Molière i en signa la dramatúrgia amb Sergi Pompermayer. Al preparar la obra es van trobar que el text recitat en prosa no els funcionava, però fer-ne una interpretació en rimes alexandrines, no se’n sortien.
Per això ha esta fonamental la participació d’un eminent lletrista en vers que ha estat en Pablo Macho qui ha fet la versificació del text en Alexandrí i que ha permès actualitzar el text, i alhora ser declamat tal com Molière ho va escriure.
LA GRAN NIT DE DAGOLL DAGOM
A la presentació d’aquest espectacle només van ser-hi el director musical i director de l’orquestra Joan Vives i la Anna Rosa Cisquella. La resta dels participants estaven en un estudi assejant la obra.
Aquesta obra La gran nit de Dagoll Dagom es podrà veure durant tres dies al mateix teatre Grec, hi participaran una total de 116 persones, entre actors, cantants, orquestra i cors, oferiran un extracte dels millors moments dels 40 anys de treballs que des de 1974 DAGOLL DAGOM han fet vivrar a vàreis generacions d’espectadors.
L’espectacle serà un seguit de pincs que tindran una presència entre dos i deu minuts per abastar tantes i tantes obres que han muntat dalt de l’escenari. Serà sens dubte una gran cita amb la història recent del teatre musical català.
/////////////////////////////////////
Text: Martí Planas / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 