Retrat d’una dona – Fernande Olivier 1920
El Museu Picasso de Barcelona dedica una exposició a la figura de la companya, artista i escriptora Fernande Olivier. Es poden veure documents i fotografies inèdites, testimonis audiovisuals i diversos retrats signats pel cercle d’amics de Fernande Olivier. Entre elles, hi trobem obres de Kees van Dongen, Joaquim Sunyer, Ublado Oppi, Ricard Canals, Henri Rousseau, Manolo Hugué o Paco Durrio, a més de retrats realitzats per Pablo Picasso que van se claus pel desenvolupament del cubisme.
NOTA BIOGRÀFICA
De fet, el seu nom era Amélie Lang i va néixer el mateix any que Pablo Picasso, el 1881, a París. Encara sent menor d’edat, un home que treballava a la botiga familiar va abusar d’ella i la va deixar embarassada, fet que desencadenar que la seva mare li obligués a casar-s’hi. Als 19 anys va abandonar el seu marit sense demanar-li ni tan sols el divorci i es va establir a París el 1900. Per tal de que el seu marit no la descobrís es va canviar el nom per Fernande Olivier.
Va treballar com a model per Cormon, Carouls-Duran i Boldini i va iniciar una relació amb l’escultor Laurent Debienne, que va relacionar-la amb artistes de diferents procedències per a qui va treballar de model.
Fernande i Pablo es van conèixer a principis d’agost del 1904. Fernande va iniciar una relació intermitent amb Picasso, i seguia mantenint una relació amb el pintor Joaquín Sunyer. Es va instal·lar al taller de Picasso al Bateau-Lavoir el 1905, i va compartir la seva vida fins el 1912. Junts van viatjar a Espanya tres vegades , el 1906 (Barceona i Gòsol), el 1909 (Barcelona i Horta de Sant Joan) i 1910 (Barcelona i Cadaqués). El 1912 es va produir una ruptura definitiva.
Després de la convivència amb Picasso, Fernande es guanyar la vida fent classes de francès i dicció. En els últims anys, Picasso, alertat per Marcelle Braque de la misèria en que vivia Fernande, la va ajudar econòmicament amb un considerable suma de diners.
Ferande Olivier ** Fernande Olivier i Picasso
ELS AMICS DEL BATEAU-LAVOIR
Amélie Lang s’instal·la al Bateau-Lavoir cap el 1902. Ella comença a treballar com a model per a altres artistes i adopta el nom de Fernande Bellvallé o Fernande Olivier.
Allà coneix a Ricard Canals, que juntamanet amb altres models la pintarà a Una llotja als toros. El 1904 coneix Picasso i inicien una relació amorosa que es consolida el 1905, quan ella es trasllada al seu taller, on viuran fins el setembre de 1909.
Comença a relacionar-se amb els amics de Picasso, entre els quals hi havia un grup d’artistes espanyols format per Juan de Echevarría, Ramon Pichot, Joaquim Sunyer, Hermen Anglada Camarasa, Manolo Hugué i Ignacio Zuloaga. Traba bona amistat amb ells, especialment amb Paco Durrio.
El 1908 Fernande col·labora amb Picasso en l’organització del banquet homenatge al pintor Henri Rousseau, en que participen Apollinaire, Marie Laurencin, André Salmon, Georges Braque, Maurice Reynal, Ramon i Germaine Pichot, Juan Gris Augusto Agero, Manolo, Allice B. Toklas i Leo i Gertrude Stein.
El Bateau Lavoir
Fernade Olivier i Pablo Picasso
Fernande fou la companya de Picasso entre 1904 i 1912, així com la seva principal model en el període que va del final de l’època blava al cubisme. Fernande evoca en les seves memòries la vida quotidiana que va compartir el pintor i els seus amics artistes, poetes, col·leccionistes i marxants que gravitaven al voltant de Montmarte.
A Gósol a l’esitu de 1906, Fernande esdevé banc de proves en que Picasso la representa amb traços simples i amb una marcada força i rudesa arcaiques. A París, prossegueix en aquesta línia que culmina amb la creació de Les Demoiselles d’Avignon.
**************************************
“A Gósol, el poble on finalment vam arribar, va ser una meravella” Fernande Olivier Suvenirs intimes
**************************************
El 1909 en un altre viatge a Catalunya, a Horta de Sant Joan, és un episodi pictòricament decisiu; el retall en facetes, les formes geometritzades i organitzades en un equilibri rítmic adquireixen una monumentalitat inèdita. Picasso fa una seixantena de retrats de Fernande en totes les tècniques i suports.
ELS ESCRITS DE FERNANDE OLIVIER
Els escrits de Fernande són fonamentals per conèixer de primera mà els anys en que Picasso va a viure a Montmartre i el seu cercle d’amistats. Les memòries d’aquella època s’inicien el setembre de 1930 al diari Le Soir, amb una narració per entregues sota el títol genèric “Quan Picasso era academicista”. El 1933 es publica un llibre amb el conjunt dels relats.
El 1950 donada la seva situació tan precària decideix publicar el seu diari íntim, però quan Marcelle Braques se n’asebenta ho para a canvi d’una assignació anual per part de Picasso. El llibre veurà la llum el 1988, quan ella ja era morta.
Fernande a més de desenvolupar la seva creativitat escrivint poemes i textos curts, dibuixant als seus quaderns i pintant alguns quadres de natures mortes i retrats, seguint una activitat iniciada en arribar a Montmartre.
TESTIMONI ORAL
Al llarg dels anys Fernande intervé en diferents emissions de televisió narrant la seva vida al costat de grans personatges d’inici de segle XX. Els programes emesos a través de France Televisió van ser emesos el gener de 1957 i el 1963. El 1968, quan feia dos anys de la seva mort, en un programa d’André Salmon evoca la creació de la revista La Plume i la seva relació amb Picaso, amb antigues declaracions de Fernande, sobre les reunions a casa de Guillaume Apolinaire.
Els seus records i les observacionssobre del cercle de Picasso la projecten com un testimoni essencial per conèixer els anys heroics de Montmartre.
//////////////////////////////////////////
Text: Martí Plana/ Fotos: Albert Loaso
Europea Words 