Suzanne Valadon (1865-1938) provenia d’un entorn de classe baixa i que va esdevenir una cas d’emancipació artística. Als quinze anys ja feia de model pels millors artistes del seu temps, des de Renoir a Toulouse-Lautrec. Gràcies a la seva observació va aprendre de forma autodidacta d’aquests artistes. Aquests dies es fa una exposició al MNAC (Museu d’Art Nacional de Catalunya) sobre la seva important i personal obra que s’obre a diferents estils dels artistes que ella va conèixer en aquell París de finals del segle XIX i principis del XX, a on començaven a sorgir els moviments de la modernitat artística.
Miquel Utrillo va ser parella de S. Valadon i va tenir un fill que no va ser reconegut fins anys més tard. Es deia Maurice Utrillo, i va ser un pintor que fins i tot va eclipsar la seva mare.
UNA MODEL PER A LA MODERNITAT
Suzanne ja feia de model als quinze anys, el seu rostre i el seu cos van esdevenir un dels icones de la modernitat, immortalitzada per creadors de diferents generacions: Puvis de Cavannes, Renoir, Toulouse-Lautrec, André Utter, Steilen, i també catalans com Rusiñol i Utrillo, Ramon Casas, entre d’altres.
DEGAS A L’ORIGEN DE TOT
Tot i que Valadon portava anys dibuixant d’amagat, mentre feia de model, va ser influenciada sobretot pels set anys que va posar per a Puvis de Chavannes. Va ser Degas qui es va adonar del seu talent i li va recomanar que seguís per aquell camí. Ell li va ensenyar el seu taller i, fins i tot, va col·leccionar part de les seves obres. La mort de Degas el 1917, va representar un cop dur per a Valadon.
LA CONQUESTA DEL NU
El nu femení esdevé una temàtica estructural de maduresa de Valadon. Amb els nus tant femenins com algun de masculí, Valadon s’atreveix a invertir la posició, d’aquella model passa a l’altre costat del cavallet, per pintar obres a on el cos femení és tractat amb una mirada femenina i una sexualitat tan explícita, amb una naturalitat sense estereotips.
EL TRIOMF EN VIDA
Valadon va arribar a veure la glòria en vida, fet poc habitual en artistes de finals del XIX. Els seus singulars retrats i els magnífics nus femenins va adquirir tal prestigi que l’estat francès va comprar una primera obra l’any 1924. Pintors com Picasso o Braque van assistir als seus funerals el 1938, quan tenia setanta-dos anys.
Autoretrat de Suzanne Valadon el 1931 als 66 anys. En aquest autoretrat mostra de manera crua els efectes de la vellesa sobre el seu cos. És un autoretrat menys convencional dels que s’havia fet, i que per això mateix, se’l considrea també el més modern.
/////////////////////////////////////////////////////
“La pintura és la forma més difícil d’arribar a la grandesa” Suzanne Valadon
/////////////////////////////////////////////////////
Aquest aricle està dedicat al meu amic Benjamí Tous
/////////////////////////////////////////////////////
Text: Martí Plana / fotos: Albert Loaso
Europea Words 