A la sala d’exposicions de La Pedrera de Barcelona, podem veure la obra de Miquel Barceló ceramista sota el títol “Tots som grecs” . Aquest títol s’agafa d’una frase del poeta romàntic anglès Percy Bysshe Shelley, fascinat, com Miquel Barceló, per la cultura grega. La cultura grega va ser de les primeres en treballar la ceràmica tant per les utilitats com per les ceràmiques decoratives amb figures, motius florals o animals, pintats sobre ella. Veurem com Miquel Barceló ha modelat un treball propi amb el fang i les seves mans arriben a formar o deformar figures, gerros, recipients o instal·lacions efímeres. Enric Juncosa n’és el comissari de l’exposició.
Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957) tot i iniciar la seva carrera com pintor que formava part del nou expressionisme als anys 70 del segle passat, va sofrir un canvi de materials quan a finals de 1987 es va traslladar a Malí (Àfrica) a on va fer estatjar-s’hi durant varis anys. Allà el medi natural li resultava hostil per realitzar les pintures, donat que el vent polssaròs, les termites i les humitats degradaven fàcilment les seves obres. Allà va decidir treballar amb fang i va crear un conjunt de terracotes que el van dur a un nou camí expressiu. Com diu ell sempre tornava a casa vint anys més jove, donat que tot el que treballava s’havia envellit ràpidament i ell aconseguia mantenir una resistència que el rejovenia, per comparança.
TALLERS
Quan va tornar a Mallorca, entre 1996 i 1998, Barceló va treballar en una teulera i allà va començar a desenvolupar un vocabulari propi a partir de la ceràmica; va decorar atuells amb imatges de fruites, verdures o peixos, així com veritables escultures amb formes d’animals o de cranis. Sovint feia servir formes tradicionals , que deforma o forada, i les decora amb imatges de fruites, peixos, pans, crustacis o mol·luscs. A més creà obres amb forma de cranis, sovint amuntegats els uns damunt dels altres.
CATEDRAL DE MALLORCA
El 2001 Barceló rep l’encàrrec de decorar la capella del Santíssim de la catedral de Mallorca. Aleshores es desplaça a Vietri sul Mare (Nàpols) on Barceló juntament amb l’artista ceràmic Vicenzo Santoriello desenvolupa el que serà el seu projecte més ambiciós fins aleshores.
Aquesta capella està situada a la dreta de l’altar major, sobre el qual penja un baldaquí d’Antoni Gaudí. El tema escollit va ser el miracle de la multiplicació dels pans i els peixos , i el de la conversió de l’aigua en vi. Per dur-ho a terme, Barceló es va haver d’inventar un sistema per a trencar grans planxes de ceràmica en trossos de formes aleatòries, els quals després es van reconstruir dins de la catedral com si es tractés d’un mosaic enorme. Aquesta obra, d’uns vint metres d’alçada va requerir sis anys de feina i es va inaugurar el 2007. Barceló també va dissenyar les vidrieres de la capella.
Estudis pel retaule de la catedral de Mallorca
PASO DOBLE
El 2005, Barceló rep l’encàrrec del Festival d’Avinyó de treballar amb el coreògraf Josep Nadj en un espectacle teatral titulat Paso Doble, que s’estrena l’any següent. Barceló i Nadj són els actors de l’obra, en què, vestits de negre, duen a terme un seguit d’accions damunt d’una plataforma d’argila tova i davant d’una paret del mateix material. La performance, que requeria un gran esforç físic, acaba amb els dos actors travessant el mur de fang com si la matèria mateixa els succionés.
QUADERNS
Tenint en compte que Barceló és un artista prolífic i també viatger, és, potser tal com se suposa que ha de ser, autor d’una elevada quantitat de quaderns de notes que l’han acompanyat en els seus viatges.
VILAFRANCA DE BONANY
El 2008, Barceló compra una teulera a Vilafranca de Bonany, a Mallorca, quan la ceràmica ja és una part important de la seva obra artística, i afegeix pigments i colors amb gran virtuosisme. Barceló ha creat unes quatre mil ceràmiques i s’ha convertit en un dels artistes més destacats d’aquest mitjà, que també va interessar a Picasso i Miró.
TÒTEMS
Els caps de drac, saures, monstres fantàstics, referències a altres cultures com la precolombina o la grega, entren dins del concepte que Barceló explora en aquestes construccions verticals o posar-les en murs horitzontals de maons de grans dimensions, que ell anomena “tòtem”.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso i arxiu
Europea Words 