Dins dels cicle de conferències organitzat per Amics del Ferrocarril de Sant Cugat, hem assistit a dos casos diferents de conservació de patrimoni ferroviari, el de Mora la Nova i el de l’espai de FGC a Martorell. El tercer cas és degut a una visita a les instal·lacions del Museu de Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú.
1.- MÓRA LA NOVA
En Jordi Sasplugues, director del museu de Móra la Nova va fer una conferència el passat mes de març sobre la conservació, restauració i museïtzació del museu del ferrocarril a la població de Móra La Nova.
Ara farà 23 anys que un grup d’amants del ferrocarril de Móra la Nova i de la comarca van veure com s’anaven degradant tant les instal·lacions de la gran estació de la vila, com del material que RENFE havia deixat d’operar.
La gran estació de Móra La Nova va sorgir com un enclavament molt important a la època del vapor, quan els viatges de Madrid a Barcelona es veien en la necessitat de disposar de màquines de vapor de refresc cada cent-cinquanta quilòmetres, que és la distancia que separa Móra la Nova de Saragossa i Barcelona. Móra La Nova disposava d’un gran dipòsit de locomotores, en el qual es feien els següents serveis:
- Preparació i distribució del treball de maquinistes i fogoners; la regularització de la marxa de màquines respecte al servei que havien de prestar i les condicions remolcadores; la càrrega màxima i mínima que poden remolcar; la conservació i manteniment de les màquines i la distribució del seu servei; l’acopi i distribució de combustible, oli i altres matèries que precisaven pel seu manteniment.
Per tot això Móra La Nova ha estat una població de gran tradició ferroviària. D’entre els seus habitans va sorgir la idea de recuperar tant els immobles del conjunt de l’estació, així com el material rodant que anés quedant en desús per partde RENFE. Per això calia dotar-se d’una nau que permetés allotjar les peces recuperades per restaurar-les tant estèticament i en alguns casos posar-les en ordre de marxa.
Després de molt treballar han aconseguit la certificació per part d’ADIF com a taller de reparació i preservació de material ferroviari amb un contracte de 20 anys, que es renova parcialment segons les noves fites que es van aconseguint en restauració tant en màquines de vapor, elèctriques i dièsel. El 2012 es va promoure l’ampliació de l’espai cobert amb una nova nau de 4.500 m2 i 4 vies.
El projecte de tren turístic que tenen enllestit encara no s’ha pogut posar en marxa, donades les dificultats per part de les operadores per posar material històric en les línies d’interès general. Tal com va dir en Jordi Sasplugues, la intenció per rendibilitzar i mantenir el museu així com noves restauracions i millores d’infrestuctures, cal que tinguin uns ingressos que podrien provenir del tren turístic, i ara s’està treballant per obtenir la categoria d’operador ferroviari per part d’ADIF.
MUSEU **** / INSTAL·LACIONS ***** / ESTAT DE CONSERVACIÓ ***** / MATERIAL RODANT **** / ACTIVITATS **** / TREN TURÍSTIC (pendent)
2.- FCG Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
En Marc Rodríguez va fer una conferència sobre la història dels ferrocarrils de via estreta que FGC ha anat absorvint. Tot començà amb el tren de Barcelona a Sarrià el 1863, només divuit anys després del Barcelona Mataró. Va ser un ferrocarril que inicialment era d’ample ibèric, però degut a les dificultats de la orografia a l’ampliació cap el Vallès es va passar a ample internacional. En aquests 161 anys d’història es van constituir a Catalunya divuit companyies de ferrocarril de via estreta fins la guerra civil .
La companyia “Tramvia o Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga” va construir un carrilet de via mètrica de Manresa a Berga el 1885, que permetia baixar els minerals del Bergadà fins el port de Barcelona, i el 1904 arribà fins a Guardiola de Bergadà.
Una companyia que va fer història va ser la Societat Ferrocarrils de Muntanya a Grans Pendents (FMGP) que el 1881 posà en marxa el cremallera de Monistrol-Vila fins Montserrat. Aquesta mateixa societat va construir el cremallera de Núria el 1931.
La societat Ferrocarril Central Català va connectar l’Anoia fins Barcelona, amb el tram d’Igualada fins Martorell, inaugurat el 1892, connectant allà amb el ramal de Manresa.
La història segueix amb l’ampliació del ferrocarril de Catalunya el 1912 ampliant la xarxa de Sarrià fins a Terrassa i Sabadell. El 1919 es crea la societat dels Ferrocarrils Catalans, amb la novetat de les primeres línies electrificades.
Altre línies existents a Catalunya que ha desaparegut són les que tenien l’epicentre a Girona que anaven a Olot, Sant Feliu de Guixols, Palamós i Banyoles. Aquestes línies han desaparegut.
El 1979 es crea FGC, i des d’aleshores s’anà prenent consciència per preservar el material rodant com locomotores, vagons, cotxes de passatgers i unitats modernes en un espai expositiu, així com restaurar el patrimoni immoble de les estacions. Actualment FGC compta amb l’Espai de la via mètrica a Martorell, també un museu a l’estació de Ribes de Fresser del cremallera de Núria, així com un petit museu a l’estació de Monistrol-Vila sobre el cremallera i l’aeri de Sant Jeroni. També s’està preparant un espai a l’estació de Rubí.
FGC té en funcionament el tren turístics dels llacs de Lleida a la Pobla de Segur i el tren del ciment a La Pobla de Lillet, conegut com el ferrocaril de l’Alt llobregat.
MUSEU *** / INSTAL·LACIONS **** / ESTAT DE CONSERVACIÓ **** / MATERIAL RODANT * / ACTIVITATS ** / TREN TURÍSTIC ***
3.- MUSEU DEL FERRROCARRIL DE CATALUNYA
Arran d’una visita dels amics del ferrocarril de Sant Cugat a les instal·lacions del Museu del Ferrocarril de Catalunya, vàrem poder apreciar les novetats que en els últims anys han anat millorant les instal·lacions i la preservació del material rodant que tenen exposat.
Va ser l’any 1972 que a partir d’una iniciativa de l’Associació d’amics del ferrocarril de Barcelona, amb motiu de la celebració del XIX Congrés de Modelistes Europeus del Ferrocarril (MOROP) que es va decidir reunir a Vilanova una àmplia exposició de locomotores de vapor. RNFE va portar material provinet de tota la peninsula i a l’acabar el congrés es va deixar el material en aquell emplaçament.
El motiu de triar la capital del Garraf va ser per l’existència d’un antic dipòsit de locomotores que havia deixat de funcionar l’any 1967 i que permetia disposar d’un pont giratori, dipòsits d’aigua i una Rotonda per a guardar les màquines. Les instal·lacions vilanovines van tenir una gran activitat des de finals del segle XIX fins a meitat del XX i van ocupar a més de 900 professionals. Sens dubte el ferrocarril va marcar la història contemporània de la població.
Un cop finalitzat el congrés internacional la majoria d’aquest material quedaria estacionat, sent l’embrió del futur museu que encara trigaria a materialitzar-se. Amb el pas dels anys i gràcies a l’impuls i modernització realitzat per la seva directora Pilar Garcia. Va ser gràcies a la celebració del 150 aniversari del ferrocarril a la península el 1998, fins aquest 2024 que s’han anat realitzant una sèrie d’actuacions que han fet més complet el recorregut museïstic. Les principals novetats han estat la recuperació de l’antiga nau-taller rebetajada com Espai Segle XXI l’any 2000. Un des dipòsits d’aigua també es va restaurar com espai Gumà el 2006. També s’han incorporat setze vehicles i s’han practicat més de 25 intervencions en material històric rodant fins el 2008. Fa pocs anys es restaurar el vago Harman de procedència americana amb bogis (rodes articulades) de fusta
MUSEU *** / INSTAL·LACIONS **** / ESTAT DE CONSERVACIÓ ** / MATERIAL RODANT /
ACTIVITATS *** / TREN TURÍSTIC
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Text: Marti Plana / Fotos: Albert Loaso i arxiu
Europea Words 