La Fundació Tàpies presenta l’exposició Tàpies. L’empremta del zen dins del cicle del centenari del naixement de l’artista. Aquesta exposició és un passeig pel pensament de Tàpies sobre les forces científiques i espirituals que envolten el món modern, prenent com a punt de guia les ensenyances dels monjos budistes que encoratgen a seguir les doctrines del zen.
L’exposició ha estat comissariada per Núria Homs, conservadora de la col·lecció de la Fundació, i ha escollit una selecció de quaranta pintures i dibuixos de l’artista, alguns d’ells mai vistos abans.
EL ZEN i TÀPIES
El zen és una escola budista, que estudia la meditació a l’abast de qualsevol persona per atènyer la il·luminació, amb l’acompanyament d’un mestre sobre les formes de cultiu espiritual.
Segons la dita tradicional, el monjo i fundador d’aquesta escola va ser Bodhidharma del segle VI vingut de la India a la Xina, i allà es va passar nou anys meditant davant d’un mur i, per evitar que el vencés la son, es va arrencar les parpelles i les va llençar a terra. Allà a on van caure va néixer la planta del te.
I va ser en un llibre “El llibre del te” , d’Okakura Kakuzo, que Tàpies va llegir de jove que es va iniciar en el coneixement de l’art oriental, el taoisme i el zen. A partir d’aquest text, l’interès per les filosofies orientals el van acompanyar tota la seva vida.
Antoni Tàpies va portar a la seva pràctica artística tot allò que havia interioritzat de la filosofia oriental, els clàssics xinesos, el budisme zen, com a punt d’inconformisme en el fet religiós occidental. Així, el budisme li permeté obtenir una base filosòfica com a home i artista, i va contribuir a donar forma a la seva visió del món i de l’art.
MONJOS ARTISTES
A la societat japonesa duran el període Edo (1600-1868), la influència del budisme zen va decaure, perdent el paper preponderant que havia tingut en segles precedents. El monjos budistes, van portar l’art zen cap el que seria vist com a contracultura, en un canvi radical en el desenvolupament del seu art.
Una sèrie de monjos van desenvolupar la tècnica de la pintura i la cal·ligrafia amb tinta, amb composicions caracteritzades per la simplicitat i la rapidesa del traç. Es renunciava pràcticament al color, i es donava tanta importància al buit com l’espai ocupat pel dibuix.
La RECEPCIÓ del ZEN a EUROPA i als ESTAT UNITS
Tot i que des del segle XVIII s’havia produït una forta atracció dels artistes europeus i americans pels corrents de Buda, va donar lloc a una influència continuada en les pràctiques occidentals amb dos moments àlgids: el 1854 amb l’obertura del Japó, i després amb la finalització de la Segona Guerra Mundial.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Podem mencionar pintors influenciats pel zen com André Masson, Yves Klein, Joan Miró, Eduardo Chillida i Antoni Tàpies. Per ells va ser una manera de posar la perspectiva budista en un present incòmode, tant en els problemes personals com la seva involucració en els problemes de la seva època. En el cas de Tàpies no es pot dir que fos budista, però aquells coneixements li van ajudar a donar forma a la seva visió del món i l’art.
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
“En vista dels ensenyaments txan, l’univers, la natura que ens envolta, el paisatge, les relacions humanes, l’acte sexual, totes les activitats quotidianes, des de la manera de cuinar i de menjar fins a les activitats considerades més innobles del nostre organisme -recordem la màgica bellesa d’un simple esternut que ens descobreix en un haiku el poeta monjo Bashõ-, tot se “sacralitza”, tot es transforma i queda situat en el seu just valor”. Antoni Tàpies, “La tradició i els seus enemics en l’art actual”, La pràctica de l’art. 1970
+++++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
Text: Martí Plana /Fotos: Albert Loaso
Europea Words 