Un matí d’hivern, als voltants del Palau de la Música de Barcelona, en un carrer del barri de Sant Pere, ens obre la porta del seu estudi el pintor i artista Benjamí Tous.
Benjamí Tous és un home entrat en anys però no diríem fàcilment la seva edat, la seva vitalitat i energia ens desborda només començar la visita. Tot un pis en el que Tous pot crear, pensar i fer noves experiències per anar produint constantment. Es defineix com l’home que té una idea per minut, no ho hem calculat però la seva actitud ens diu que darrera de la persona que veiem hi ha un personatge més al fons, potser amagat darrere d’una cortina, que no para d’empenye’l per expressar les noves idees que li brollen.
Benjamí Tous va néixer a Almacelles el 1949, i al llarg de la seva vida ha conegut homenots com Charlie Rivel a Cubelles, Pasqual Maragall a Barcelona i del personatge que es sent més lligat ha estat Juan Hernández Pijuan, que va ser el seu mentor en els estudis de Belles Arts i en el doctorat. Cassat en segones núpcies, té dos fills i tres nets. Va exercir de mestre de plàstica a l’institut de Sant Andreu de Barcelona durant 33 anys.
En la seva mirada podem endevinar l’energia que l’impulsa, que com diu ell només en veiem la punta de l’iceberg.
L’estança que dona al carrer amb un balconet, hi destaquen a més dels quadres de gran format, una llibreria amb exemplars de tota mena sobre art i un equip de música, hi ha també petits objectes de la seva creació com un parxís i molts elements que li procuren fonts de coneixement i dels que després en sortirà la creació de les seves mans.
Ens presenta una tela de grans dimensions amb escales de mà amb núvols de fons, que són un camí de pujada o baixada i que precisa de la força física dels braços, com esforç constant en aquesta vida. Vet aquí que com a poeta que li agrada la màgia, com feia en Joan Brossa, ens descobreix un altre quadre darrere del que veiem. Només els amics són convidats a veure’l.
Quan hem arribat no hem pogut veure amb detall el rebedor, a més de cartes i publicitat que ha enretirat de la bústia hi un moble enfront de l’entrada, a on veiem una carpeta d’anelles amb una foto d’una perfomance que va realitzar fa uns anys amb els cabells estesos amb unes varetes metàl·liques, recordant la corona d’espines de Jesucrist, aquesta activitat va ser en ocasió de la fira de teatre de Tàrrega.
Al seu costat hi ha un còmic amb dibuixos i text d’ell, que cada mes li publiquen dues tires en una revista de Tàrrega, és el primer cop que veiem les aventures de l’Eloi i un grup d’animals. Precisament, en la correspondència acaba d’arribar un exemplar d’aquest mes de la revista i ens mostra les últimes vinyetes publicades.
En una paret lateral del rebedor hi podem veure una obra de mig format que tot i el seu aspecte abstracte ens presenta una sèrie d’animalets fent el seu camí. Al costat de la porta d’entrada hi una obra de petites dimensions que ens remet a la pintura que hem vist abans de les escales, aquí amb altres colors, però sempre amb la mateixa força.
Seguim descobrint l’estudi d’en Benjamí Tous i arribem a una habitació oberta al passadís, hi ha un llit, una taula amb una partida d’escacs a mig fer, i a banda i banda les obres que ell ens mostra amb més orgull. Són obres que va trigar un any a completar. L’una es refereix a la mort i l’altre a la vida, realitzades el 2010 i el 2013 respectivament.
El quadre de la mort mostra moltes imatges, destaca a la part superior esquerre un molí com a element diví, basat en el quadre de Brueghel el Vell “El Molí i la Creu” en que un moliner actua com a força divina sobre 500 personatges que apareixen en el quadre. Benjamí Tous s’ha inspirat en aquesta pintura per posar desenes de personatges sobre el seu quadre, com vedettes, bisbes, caps de cavalls (en record del Guernica de Picasso), cotxes i altres figures que són embraçades per la mort, i per remarcar-ho ha posat una partida d’escacs a la part inferior com imatge de la lluita de les peces de cada bàndol per no caure mortes.
El quadre de la vida està representat per un micromón amb un munt de personatges, viatges a llocs llunyans i mil històries que ens il·lustra en aquesta visió del calidoscopi de la vida de Benjamí Tous. La cançó de Joan Baez Vaig arribar amb Tres ferides va ser la base per inspirar-se a l’hora de fer aquest quadre, que glosa així:
////////////////////////////
He arrived with three injuries
The one of love
That of death
That of life
With three wounds it comes
That of life
The one of love
That of death
With three wounds I
That of life
That of death
The one of love
////////////////////////////
- Vaig arribar amb tres ferides
- La de l’amor
- La de la mort
- La de la vida
- Amb tres ferides vinc
- La de la vida
- La de l’amor
- La de la mort
- Amb tres ferides jo
- La de la vida
- La de la mort
- La de l’amor
////////////////////////////
Hi han escrites frases com “Quina vida més dura”, “Que cada uno haga su vida”, “La vida es bella”, “Lleva una doble vida”, “La vie en Rose” entre d’altres.
El cercle central és el sol que cada dia ens il·lumina al viatge de la vida diària. Alguns personatges de sèries infantils dels TBO dels anys 60 ens saluden i a la base de la obra un munt de formigues, que segons ens diu Tous són tretes de diferents artistes com a companys de viatge en aquest món.
En aquesta habitació ens mostra una pintura d’una palmera i l’escultura d’una bailaora de sevillanes realitzada en metall.
Arribem a l’habitació més important de totes, la que dona al pati interior de l’illa, i que és molt més tranquil·la que la que dona al carrer. En aquest espai hi té el lloc on realitza les seves obres, el lloc de pensar i pintar. Aquí, hi trobarem les obres en procés de treball. Ens mostra una pintura de gran dimensions en que hi treballa actualment i que passarà a ser la obra que dura una any de creació.
Es tracte d’una pintura que comptarà amb 365 pedres, una per cada dia de l’any. Aquí hi han un munt d’obres que potser algun dia podran ser vistos en museus o galeries d’art (encara que ens confessa que l’etapa de les galeries ja no li interessa). Ens atrau un parell d’obres en que només hi ha la mateixa frase repetida, ve a ser com una teràpia visual i escrita.
Mentre anem xerrant ens parla de l’Eloi, un nen que depassa la individualitat per anar acompanyat amb molts animals que són:
- Lleó: Metro Goldwyn Mayer
- Girafa: Ramón
- Ele-Azar
- Serp: Anna-Conda
- Gallina: Gallina Blanca
- Conill: Monsenyor Conill
- Patito: Kuak-Kuak
- Ovella: La-La-Land
- Gat: El Gat
- Tortuga: La Tortuga
La obra de Benjamí Tous s’ha pogut veure en un munt de sales i galeries d’art des de 1995, encara que actualment prefereix exposar als museus perquè considera que les galeries són espais capitalistes. Ha exposat al museu Barjola de Gijón, obres de llits desfets. Actualment està exposant art eròtic a Lleida. També ha col·laborat amb la Fundació AREMIS (malalts de paràlisi cerebral), els ha preparat un calendari de fruites i verdures amb fotos de Lleida.
També dins del camp de la docència, ha realitzat sota el patrocini de la Universitat Laboral d’Astúries un curs de pintura per a disminuïts intel·lectuals de la Fundació VERDE.
Unes activitats altruistes que ens ensenyen una altre cara de Benjamí Tous, que després de tot ha estat mestre de moltes generacions d’alumnes, i que actualment dona classes privades per alguns alumnes interessats a millorar la tècnica i la sensibilitat artística.
********************************************
Albert Loaso
Europea Words 