SUBÚRBIA, la construcció del somni americà és el títol de l’exposició que ofereix el CCCB de Barcelona, que ens interroga sobre el passat i el futur del somni americà en aquestes urbanitzacions del paisatge del suburbi americà, un paisatge físic i mental que es va consolidar al cor de l’imperi després de la Segona Guerra Mundial.
La dispersió, la ciutat difusa, és també un fenomen europeu o més del 73% de la població viu en àrees urbanes que ja no són les ciutats denses i compactes que van néixer dins les muralles, lluny dels entorns rurals.
SUNNYSIDE
Washington Irving (1783-1859), escriptor conegut a Europa per “Cuentos de la Alhambra” quan va ser ambaixador a Espanya, va ser un dels pares fundadors de la literatura nord-americana, amb obres com Rip Van Winkle i The Legend of Sleepy Hollow. Però la seva obra mestra va ser Sunnsyde, un cottage d’estil holandès de 1835 amb quatre hectàrees de terreny a la riba del riu Hudson. Aquesta mansió era visitada per tots els intel·lectuals de l’època i en els seus jardins es podien fer pícnics pel públic, convertint-lo en una de les destinacions més populars del país. Actualment és monument històric i centre cultural.
Amb aquesta introducció es pot veure la primera imatge d’unes cases amb un estil similar que ja al segle XIX van construir les primeres colònies d’holandesos a prop del Hudson al que ara és l’estat de Nova York.
LA MOBILITAT, LA CLAU DELS SUBURBIS
Durant la revolució industrial a mitjans del segle XIX, les ciutats es van convertir en el motor del progrés, però també eren percebudes com un lloc perillós en contrast amb l’opulenta natura del Nou Món. Gràcies a l’aparició del ferrocarril, el tramvia i l’automòbil, la revolució de la mobilitat va propiciar la colonització de la perifèria de les ciutats que transformaria el camp en barris residencials. El ferrocarril va unir l’Est i l’Oest Americà, els tramvies unien les ciutats amb els suburbis propers i l’automòbil va unir els afores allunyats del centre de la ciutat.
En contrast amb els suburbis més allunyats, estilitzats i pintorescos de la utopia burgesa, “els suburbis del tramvia” es desenvoluparen al voltant d’aquestes línies de tramvia, prolongant l’organització en quadrícules de les ciutats. La casa unifamiliar es va anar imposant guanyant importància, convertint-se en un assumpte d’estat amb la campanya Own your Own Home, promoguda pel departament de treball el 1917. Això va produir un gran boom immobiliari als anys vint, una bombolla que podria ser el preludi de la Gran Depressió.
DEL TRAMVIA A L’AUTOMÒBIL
Tot i que Los Angeles va ser el paradigma de ciutat pensada per a l’automòbil, va arribar a disposar de la xarxa de tramvia més extensa no tan sols d’Estats Units, sinó del món. Però la progressiva popularització de l’automòbil i el consegüent fenomen de la dispersió, va accentuar que la xarxa de tramvia no podia arribar a tot arreu. Això va provocar la desaparició dels tramvies i la substitució per autobusos, amb el desballestament de centenars d’unitats de tramvia.
SUBURBIS DE LA CLASSE OBRERA
Sammuel E. Gross (1843-1913) s’anunciava com el promotor immobiliari més gran del món. En una dècada havia construït per la classe obrera 7.000 cases i venut fins a 30.000 parcel·les i construït fins a setze suburbis de Chicago. Era un mestre en la publicitat i creava uns fullets molt acurats i amb un disseny il·lustrat clar i entenedor, sempre enfocats a la classe obrera.
Cada cop el món girava més a l’entorn de l’automòbil i Henry Wright i Clarence Stein van posar en marxa el concepte de superilla a Radburn (Nova Jersey), un nou urbanisme a on els automòbils i els vianants no es creuessin mai. El 1928 es va vendre com “La Ciutat de l’Era del Motor”. Amb el crac del 29 només es van construir dues superilles de les que es van projectar.
EL BOOM DE SUBÚRBIA
La tornada massiva dels soldats de la Segona Guerra Mundial, va propiciar la proliferació dels primers suburbis massius, dels nous civils que volien formar una família, al qual van tenir accés gràcies al generós finançament de l’Associació de Veterans. D’aquí va venir el fenomen del baby-boom, que va sumar 29 milions d’habitants. Als Estats Units durant una dècada no es van produir pisos urbans de lloguer sinó 11 milions d’habitatges unifamiliars que incorporaven tota mena d’electrodomèstics, presidits pels primers televisors. El cotxe s’utilitzava per anar a tot arreu, al cinema –drive in theater– , a fer la compra als centres comercials –malls-, eren els punts de trobada social.
REINES DE LA LLAR
Els anys cinquanta, tota una generació de dones que havia tingut accés a estudis universitaris es van veure atrapades en cases suburbanes a quilòmetres del centre, envoltades d’un ampli ventall d’electrodomèstics publicitats durant el frenesí consumista de postguerra. L’aïllament de moltes dones va ser frustrant i va provocar problemes en moltes d’elles que patien ansietat, neurosi, insomni, alcoholisme o fins i tot suïcidi.
===================================================
Cada mestressa de casa dels suburbis lluitava contra això. Mentre feia els llits, anava a comprar, combinava el material de les fundes, menjava entrepans de mantega de cacauet amb els fills, feia de xofer de Club de Scouts i Brownies o jeia al costat del marit a la nit, temia fer-se fins i tot ella mateixa la pregunta silenciosa: “Això és tot?”
- Betty Friedman. la mística de la família (1963)
===================================================
EL MALSON RESIDENCIAL
I com tot somni, va caure la nit a Subùrbia i va començar el malson. La idea d’un lloc segur, saludable i alegre es va contaminar progressivament de pors, terrors i paranoies.
Per documentar la vida del suburbi, el reporter Bill Owens va fotografiar els seus veïns del 1972 en blanc i negre a la zona residencial a on encara hi viu, els voltants de Hayward, al comtat d’Alameda. El 2007 va tornar a fotografiar a tot color la mateixa zona, veient una doble perspectiva dels canvis socials, de veïnatge i de sentit físic i psicològic del món suburbial.
El 2008 el pintor Alberto Ortega (Sevilla, 1976) es va instal·lar a Raleigh (Carolina del Nord). Ha centrat la seva obra de pintura en escenes nocturnes ambivalents dels carrers dels barris residencials, entre els anys cinquanta i l’actualitat.
Un altre producció fotogràfica del malson dels suburbis és el treball del fotògraf Gregory Crewdson (1962). Les seves fotografies s’assemblen més a produccions cinematogràfiques per seva la dramatització, i utilitza models i artistes coneguts, amb efectes especials tan portats al drama com la neu, que ens dibuixen el malson americà.
La segona esmena de la constitució americana promulgada el 1792 permet el dret a posseir i portar armes. Hi ha més d’una arma legal per habitant. En aquesta realitat el fotògraf italià Gabriele Glimberti (1977) va fer un reportatge de molts orgullosos col·leccionistes d’armes de totes les races, edats i classes socials de cap a cap dels Estats Units.
===================================================
“Potser tots ens hem fet una pregunta en certes relacions sentimentals: podríem ser víctimes de violència o cometre un acte violent contra un ésser estimat impulsats per la nostra immensa capacitat de sentir gelosia, ira, ràbia i desesperació en un moment d’emoció extrema?”
- Angela Strassheim
===================================================
POSTSUBÚRBIA?
Tot i que fa més de trenta anys que Subúrbia està condemnada a mort, no s’ha aconseguit passar a un nou model d’urbanisme. La realitat és que els habitatges residencials representen el 75% de les zones residencials, només el 6,8% de la població viu en àrees urbanitzades amb distàncies que es poden recórrer a peu, i el 98,8% del sól nord-americà continua sent il·legal convertir les àrees residencials en zones d’ús mixt.
El cas de Seaside dissenyat al anys noranta per Elizabeth Plater-Zyberk i Andrés Duany a Florida, és dels pocs que es fonamenta en el nou urbanisme, sorgit per la preocupació mediambiental, les seves avingudes i jardins estan pensats per disminuir la dependència de l’automòbil i fomentar els desplaçaments a peu o amb bicicleta.
Als suburbis en l’actualitat ni tots els veïns són del mateix color, ni religió, ni tenen històries de guerra per explicar-se. Com el cas de Monterrey Park, un suburbi de Los Angeles conegut amb el sobrenom de “Beverly Hills xinès“, donada la seva majoria asiàtica. Va ser la primera zona suburbial amb una alcaldessa xinesa, Lily Lee Chen, elegida el 1984.
ESTATS UNITS D’AMAZON
Amazon compta amb 265 centres de distribució pels Estats Units, mentrestant els grans centres comercials van quedant en ruïnes tot esperant nous usos. Als anys cinquanta, els anomenats Malls van substituir el tradicional carrer major, van privatitzar l’espai públic a la perifèria de les ciutats i es van convertir en el punt principal de trobada per les famílies. Ara, un cop desapareguts queden pocs llocs per la socialització més enllà de les xarxes socials del món virtual.
===================================================
“A la fi de 2018, el nombre de locals buits als centres comercials van assolir cotes que no es veien des de la Gran Recessió. Una sola empresa de grans magatzems, Macy’s, havia acomiadat més de 50.000 empleats des de 2008. I Wall Street augurava que el pitjor encara havia d’arribar: al començament de 2018, el valor de mercat d’Amazon era superior a la suma de Walmart, Costco, T.J. Maxx, Target, Ross, Best Buy, Ulta Beauty, Kohl’s, Nordstrom, Macy’s, Bed Bath &Beyond, Sacks/Lord & Taylor, Dillard’s, JCPenny i Sears (…)
No són les botigues les que s’estan morint, sinó la classe mitjana i, al seu torn, els negocis que presten servei a una població i uns barris que han viscut temps millors.”
- Alec McGillis. A l’ombra d’Amazon (2022)
===================================================
PANORÀMICA FINAL
Benjamin Grant presenta una sèrie de plans zenitals que permeten observar i analitzar les diverses formes de suburbanització, formant figures geomètriques sorprenents fins els suburbis més clàssics.
La petjada que deixa en el territori és evident com quan el 1971 els arquitectes Robert Venturi i Denise Scott Brown van presentar al món la iconografia de Las Vegas, aleshores amb poc més de 270.000 habitants, ara es calcula que el 2025 passarà de tres milions d’habitants repartits en suburbis.
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
LA DISPERSIÓ ARRIBA A CASA
A Catalunya les exposicions de la Fira de Mostres dels anys 50 promovien l’estil de vida americana (American way of life) representada per la casa unifamiliar prefabricada. Es barrejava la crítica a la ciutat industrial, concentrada i atapeïda, de la vida rural idealitzada en l’expressió “la caseta i l’hortet”.
Fira de mostres 1954 a 1960
El motor que va premetre sortir lliurament de les ciutats a la dècada de 1960 va ser el SEAT 600, que fins a mitjans de la següent dècada va ser l’impulsor de la inesperada multiplicació dels hàbitats residencials, coneguts com la torre de cap de setmana. Uns entorns que oferien el contacte amb la natura o la vivència del món agrícola, però, això sí!, sempre a prop de Barcelona.
A la dècada de 1980 el fenomen suburbà va assolir una escala regional mai vista. Moltes urbanitzacions es van convertir en primera residència i es va produir la construcció massiva d’habitatges unifamiliars cada vegada més allunyats i per tot arreu al voltant de ciutats intermèdies. De 1985 a 2005 en 311 dels 343 municipis de la província de Barcelona s’ha contruit una casa unifamiliar cada hora, a 304 municipis representa el 45% del que es construeix.
A la costa, a la muntanya, al camp i entre ciutats, el nou producte, la casa adossada, ha liderat aquest procés d’urbanització que ha multiplicat el centres comercials, les sales multicinema i els polígons industrials.
L’any 2019, la fotògrafa Blanca Munt (1997) va participar en un xat veïnal de Mira-Sol, creat per vigilar el seu barri i alertar de possibles robatoris en domicilis. En va sortir el projecte Alerta Mira-sol 2019-2023 que ens proposa una inquietant reflexió sobre la tensió entre el privilegi de viure en un lloc tranquil i la sensació constant d’amenaça latent com a part de l’actual cultura de la por.
//////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso (Tots els drets reservats als seus autors)
Europea Words 