Bernard Plossu és un reconegut fotògraf internacional nascut al Vietnam el 1945, però de petit va anar a viure a París d’on era la seva família. Plossu ha rebut premis internacionals com el Prix Kodak de la crítica fotogràfica el 1977, així com també va ser mereixedor del Grand Prix National de la Photograhie el 1988, que atorga el Ministeri de Cultura de França. El 2013 va guanyar el Premi Photo España per la seva trajectòria en l’àmbit de la fotografia.
Acostuma a treballar amb una Nikkormat amb una òptica fixa de 50 mm. El seu estil ve a ser personalista i ell mateix l’anomena “subarnalista”, que revela una intensitat immanent en la banalitat.
Entre el el 2019 i el 2021 Plossu va recórrer els paratges catalans on Pablo Picasso va visitar o viure, i que es consideren llocs primordials en la concepció de l’art de qui un dia va revolucionar l’art del segle XX.
El poeta Bernard Noël va remarcar amb paraules el que Plossu havia assolit al fotografiar el rastre de Picasso:
“Què faràs empaitant el rastre de Picasso, copsar la seva empremta visual? Això m’intriga molt perquè em sembla que fas sorgir la seva presència, la qual mai no és representada sinó invocada. Són pocs el qui saben copsar la invocació de la cosa i no la cosa en si mateixa”.
BARCELONA
Bernard Plossu segueix els passos de Pablo Picasso a Barcelona, prenent com a model les petites estampes que són al museu Picasso que va fer en la seva etapa de formació (de 1895 a 1897). Plossu ha anat fotografiant terrats, detalls arquitectònics, paisatges. Una Barcelona que ens descriu l’escenari i model dels inicis artístics del jove Pablo Picasso. La Llotja, a on va estudiar i on hi treballava el seu pare, també ha estat recordada per Plossu. Els terrats, els carrers i àdhuc les estones de diversió al cim del Tibidabo, són punts entre l’art i el passeig per aquella Barcelona que estava a tocar del segle XX.
HORTA DE SANT JOAN
Picasso arribà a Horta de Sant Joan el 1898, convidat pel seu amic en Manuel Pallarés. Inicialment la idea va ser que en Picasso es restablís d’una malaltia, aquelles vacances d’estiu es convertiren en vuit mesos de passejades, creació i apassionants sensacions. Plossu s’ha endinsat en el poble, la vida de pagès i ha passejat pels voltants dels Ports, com Picasso. Aquestes muntanyes van ser el punt en que Picasso va començar a fer el traços de les primeres pintures cubistes. L’excursió amb en Pallarés pels Ports els van portar a una cova, enmig d’una tempesta, i allà va pensar que una nova visió de les formes permetria arribar a un lloc en l’art mai representat.
GÒSOL
Picasso i la seva companya Fernande Olivier van anar el 1906 a un petit poble del Bergadà, Gósol, per recomanació d’un amic seu. Li calia estar lluny de tot i trobar de nou la seva línia pictòrica. Els dos van haver d’arribar amb cavall i matxo al poble amb les pintures i cavallets, van estar-s’hi tres mesos.
Picasso va fer un canvi artístic en aquella estada, va canviar la paleta de colors i la forma en que dibuixava les estructures cranials que anaven canviant poc a poc prenent una forma més poligonal, començant a anticipar l’estil cubista que seria el que el marcaria en els següents anys.
Plossu ha pres de model les obres de Picasso com pintures i dibuixos del paisatge, del poble, dels seus habitants, dels animals, dels seu taller, representacions de Fernande Olivier i ens submergeix en aquest indret remot del pre-Pirineu a prop de Pedraforca, i ens fa sentir com les línies del paisatge van anar configurant el nou estil de Picasso.
CADAQUÉS
El 1910 Picasso viatge a Cadaqués a passar l’estiu amb Fernande i un grup d’amics. Molt abans de Dalí, Picasso es va banyar en les aigües i les llums d’aquesta població. En aquella època, Picasso realitza obres d’una radicalització abstracta, fonamentada en el retall del plans, amb una manca de referències identificatives. Allà hi va pintar 10 teles, 4 aiguaforts per al llibre Matorel de Max Jacob i va començar diverses obres que va enllestí a París.
Plossu ha sabut portar-nos l’aire de mar i els llums del capvespre en aquesta encisadora població de la Costa Brava, recreant els colors blancs i blaus tant propis d’aquesta vila marinera, submergint-se en la màgia que ha inspirat a tants artistes.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Com a punt a assenyalar, Bernard Plossu porta més de quaranta anys realitzant les còpies positives en paper segons la tècnica al carbó fresson. Aquesta tècnica agafa el nom del seu inventor Thédore Henri Fresson, que a finals del segle XIX va descobrir un sistema semblant al impressió al carbó. El 1903 va patentar aquest mètode amb el nom de “paper fresson”.
La tècnica del paper fresson dona una textura especial a les fotografies i un contrast més destacat. La més gran qualitat d’acabat és que la pigmentació sobre el paper no descoloreix al sol encara que passin els anys. Actualment només realitza aquest procés el rebesnet de l’inventor, i com no té descendència, segurament es perdrà en pocs anys. Com a punt observar, hem preparat una imatge retallada de l’original en que s’aprecien els punts al carbó.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////
Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 