FESTIVAL PANORAMIC – Repensar el rostre

El festival Panoràmic ha estat centrat enguany en l’anàlisi històrica i actual del rostre. Una mirada a produccions i llibres que va des de les imatges de rostre que utilitzava la policia fins els rostres creats per la IA.

Voldríem presentar dues de les propostes exposades. El treball d’ Alison Jackson que juga amb personatges famosos, però provocant la fake news donat que el que veiem són dobles i donen com a resultat imatges falses de la vida dels personatges que es veuen.

L’altre és un treball d’Andy Warhol, que fa estar a persones conegudes davant de la càmera durant tres minuts i no es poden moure amb la mirada directa a la càmera.

ALISON JACKSON – Thruth is Dead

El treball d’Alison Jackson tracta sobre el voyeurisme, la nostra necessitat de creure i la simulació. Utilitza de manera intel·ligent actors o dobles de celebritats i personatges públics per produir paparazzis o fotografies d’estil documental convincentment realistes de les vides privades íntimes, sovint salaces, imaginades de moltes de les icones o persones conegudes més famoses i infames del món: Donald Trump, la família reial britànica, Marilyn Monroe, Kim i Kanye West, Elton John, David i Victoria Beckham, són només alguns dels personatges que apareixen a les seves obres.

Alison Jackson com Andy Warhol

Jackson busca explorar la diferència en la cultura contemporània de celebritats entre “veritable”/“fals”, “real”/“imaginari”, “original”/“còpia”. Una premissa borrosa, confusa i incerta perquè la semblança i la fantasia es puguin confondre amb allò real i creïble.

ANDY WARHOL – Screen Tests

L’any 1963 Andy Warhol, equipat amb una càmera BOLEX de 16 mm. va realitzar aquest treball de Screen Tests. La gent invitada anava al seu estudi “La Factory” a Nova York.

Aquest treball es va rodar entre 1964 i 1966 i va dedicar a cada retrat una bobina sencera, uns tres minuts i mig, durant els quals demanava al model que no es mogués, de manera que creava una contradicció evident entre la imatge fixa i la imatge en moviment. Després, projectava aquestes pel·lícules a una velocitat més lenta, cosa que pronunciava aquest efecte.

Text: Josep Rius / Fotos: Albert Loaso

Deixa un comentari