Sota el títol “Una fulla al lloc de l’ull” es podrà veure al MACBA l’exposició de la obra de Daniel Steegmann que aplega dibuixos, fotografies, cinema, hologrames, escultures i instal·lacions realitzades des de finals dels anys noranta fins l’actualitat.
Daniel Steegmann Mangrané nascut a Barcelona el 1977, va veure que la seva vocació per ser biòleg es va perdre quan va tenir clar que el que l’importava era mostrar a través de l’art el concepte d’una nova lectura de la natura. Per això escull Brasil i viu durant vint anys a Rio de Janeiro, a prop de la selva tropical. Per a ell la selva no és només un lloc, sinó un esser viu que encara les complexitats del món contemporani, ja siguin mediambientals, polítiques o socials, i serveix de metàfora del delicat equilibri i la interconnectivitat de totes les coses.
Aquesta revisió o compendi de la seva obra ens presenta unes 20 obres, algunes amb elements vius, fruit de la seva passió per la biologia i els ecosistemes dels quals tots formem part, i que tots n’estem subjectes. Una visió holística del món, en la qual no hi ha distinció entre els humans i el seu entorn i on les relacions entre tots els elements es troben en un flux constant.
MESA CON OBJETOS – 1998- en curs
Aquest és un lloc de recerca que evoluciona amb cada presentació , compost d’elements orgànics intervinguts, models i altres experiments. La taula a on es presenten serveix de metàfora de l’estudi, entès com un lloc per assajar formes i sedimentar les idees sota temporalitats dilatades.
LICHTZWANG ( forçar la llum) 1998- en curs
Aquest treball consisteix en una sèrie d’aquarel·les sobre paper, en un intens exercici sobre l’estructura, la forma, el color i la permutació. Pel fet de treballar en una quadrícula definida, cadascuna és una variació de la precedent. Amb aquesta sèrie Steegmann Mangranné crea un llenguatge abstracte que involucra el cos de l’espectador.
Eu era gases puro, ar, espaço vazio, tempo – 2016 // Jo era pur gwas, aire, espai buit, temps // Serigrafies sobre paret
Aquest poema de Stella do Patrozinio es reparteix al llarg de la sala, a on es reflexiona sobre les limitacions físiques del cos i el desig de fusionar-se amb l’entorn. Stella do Patrozinio, diagnosticada d’esquizofrènia i que va passar les tres últimes dècades de la seva vida en un hospital psiquiàtric. Carla Gugliardi va enregistrar la veu de Stella i es va publicar el poemari per la poeta i filòsofa Viviane Mosé amb el títol Reino dos bichos e dos animais é o meu nome. Per a David Stee Mangrané és una font d’inspiració amb la seva recerca de l’estudi de l’entorn i el propi cos.
ELEGANCIA y RENUNCIA – 2011
Aquesta obra concentra l’element orgànic i el geomètric en una sola fulla.; un cúmul d’incisions perfectes en forma de cercles interrompen els nervis de la fulla, deixant passar el feix de llum que surt d’un projector.
NARANJAS naranjas – 2001
Aquest instal·lació en convida a entrar en un pavelló de filtre taronja (amb un toc verdós degut a la llum blava ambiental) per esprémer un taronja i beure’ns el suc. En fer-ho transgredim els límits i esdevenim part de la obra d’art, i viceversa.
DUNA ECONÓMICA / MAQUETA SIN CALIDAD – 2011
Aquesta obra reflexiona sobre la crisi econòmica vinculada a la bombolla immobiliària a l’Estat Espanyol. L’escultura estableix paral·lelismes entre l’economia, les emocions col·lectives i el comportament imprevisible de les dunes de sorra, contrastant l’ordre geomètric amb una massa suspesa a semblant a una duna.
P.M. 199-2004
Les diapositives de P.M. formen part d’un arxiu compilat de manera exhaustiva durant deu anys i que documenta la transformació de dos entorns familiars de l’artista: Calafat, un petit poble de Catalunya, i el barri de Sant Gervasi, a Barcelona. Imatges que ens remeten als “no-llocs”, espais sense identitat ni planificació entre el món rural i l’urbà.
LA PENSÉ FÉRALE – 2020
L’ull d’un gos abandonat ens mira fixament, conferint immediatament al bosc una subjectivitat i un sentit de la percepció a través dels troncs dels arbres. Aquest ull es desplaça per entre la selva del Parc Nacional de Tijuca, a Rio de Janeiro, una de les selves tropicals més amenaçades del món. Set fotografies van seguint l’ull per entre la selva.
HOLOGRAMS -2021
Aquesta sèrie conté de composicions misterioses, fantsmagòriques, amb insectes pal i material orgànic i inorgànic. Les imatges tridimensionals només emergeixen quan l’observador se situa en la posició correcta, de manera que l’obra requereix la implicació física de l’espectador.
Una fulla al lloc de l’ull aplega obres realitzades al llarg de vint-i-cinc anys i construeix una coreografia entre l’espai, la llum, els objectes i les persones. Una exposició entre la biologia i l’art.
Text: Josep Rius / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 