El CCCB presenta una exposició que ens apropa a la intel·ligència artificial, des de diferents prismes i amb un recorregut històric que en els últims 60 anys ha anat millorant la resposta de la computadora per emular aspectes no tan sols matemàtics, si no conceptuals i artístics.
La intel·ligència artificial és a tot arreu i alhora enlloc.
L’objectiu de la IA és desenvolupar màquines que siguin capaces d’analitzar situacions complexes i reaccionar-hi amb diagnosis, pronòstics i fins i tot accions amb un grau molat alt d’autonomia.
Hi han autors que qualifiquen la IA com el mirall de la nostra pròpia imatge, s’assembla però no és idèntica, tot i que amb la gran quantitat de dades que cada dia emergeixen per tots els canals la IA ha vist créixer el seu potencial en els últims cinc anys de forma exponencial.
MONS DE DADES (BIG DATA)
=========================================================================
Machine Learning – Universal Everything 2018. Machine Learning explora el potencial de la col·laboració humà-màquina a través de la performance, mostrant el resultat d’un ballarí que ensenya un robot a moure’s
=========================================================================
Un mon de dades (MD) és un conjunt organitzat de dades que s’utilitza per gestionar i emmagatzemar informació de manera estructurada. Són estructures molt útils per a l’anàlisi i processament de grans volums de dades.
Els mons de dades ofereixen una forma de representar la informació en taules, similar al que faríem en una fulla de càlcul. Cada fila de la taula representa un registre o una entrada, mentre que cada columna representa un camp o atribut específic d’aquest registre.
Un dels avantatges principals dels mons de dades és la seva flexibilitat. Es poden afegir, eliminar o modificar camps de manera dinàmica sense afectar les altres dades emmagatzemades en el mon. Això permet adaptar-se a les necessitats canviants i en constant evolució de les dades.
Els mons de dades són amplament utilitzats en diferents àmbits com ara el desenvolupament de software, l’anàlisi de dades, la gestió de bases de dades i molts altres. Proporcionen una forma estructurada i organitzada de gestionar la informació, facilitant les tasques de cerca, filtratge i anàlisi de dades.
En resum, els mons de dades són eines poderoses per a l’emmagatzematge i gestió de dades estructurades. Amb la seva flexibilitat i capacitat d’adaptació, són de gran utilitat per a qualsevol projecte que requereixi la manipulació de grans volums d’informació.
MÀQUINES QUE PENSEN
Les màquines que pensen, també conegudes com a intel·ligència artificial o IA, són sistemes informàtics que tenen la capacitat d’aprendre, raonar i prendre decisions de manera autònoma. A través de l’ús d’algoritmes i dades, aquestes màquines poden processar informació, reconèixer patrons i adaptar-se a noves situacions.
=========================================================================
Bombe Alan Turing 1939. El dispositiu Bombe va ser desenvolupat per descodificadors per tal de desxifrar el missatges encriptats alemanys durant la Segona Guerra Mundial.
=========================================================================
L’objectiu principal de les màquines que pensen és simular la capacitat humana de la intel·ligència. Això inclou funcions com el reconeixement de veu i imatge, la comprensió del llenguatge natural, la presa de decisions i l’aprenentatge automàtic.
Avui dia, les màquines que pensen s’utilitzen en una àmplia gamma d’aplicacions. Des de les recomanacions de productes en línia fins a la conducció autònoma, passant per l’anàlisi de dades i el diagnòstic mèdic, la IA està cada vegada més present en la nostra vida quotidiana.
Tot i així, és important tenir en compte els aspectes ètics i legals associats a l’ús de les màquines que pensen. Cal establir normes i regulacions per garantir la transparència, la responsabilitat i la protecció de les dades personals.
En resum, les màquines que pensen són un camp en constant evolució que té el potencial de transformar molts aspectes de la nostra societat. Amb el temps, és probable que veiem aquestes tecnologies desenvolupar-se encara més i tenir un impacte significatiu en diferents àmbits de la nostra vida.
EL SOMNI DE LA IA
La intel·ligència artificial (IA) ha estat durant molt de temps un somni per a moltes persones. Des de les primeres mentides artificials fins a les màquines que poden aprendre i prendre decisions de forma autònoma, la pregunta de si serà possible crear una intel·ligència equival a la humana ha captivat la imaginació de molts.
Imaginem un futur en el qual les màquines no només siguin capaces de processar informació de forma més ràpida i eficient que els humans, sinó també de comprendre el seu context i aprendre de les seves pròpies experiències. Podrien resoldre problemes enormement complexos, descobrir noves solucions innovadores i fins i tot ajudar-nos a resoldre els grans desafiaments que enfronta la humanitat.
Però aquest somni de la IA no és exempt de preguntes i reptes. Hi ha preocupació sobre com garantir la transparència i la responsabilitat en les decisions que prenen les màquines. També hi ha interrogants ètics sobre fins a on cal arribar amb la creació d’intel·ligència artificial i quin impacte tindrà en el mercat laboral i en la nostra pròpia identitat com a éssers humans.
No obstant això, tot i els dubtes i desafiaments, la recerca en intel·ligència artificial continua avançant a passos sostinguts. Cada mes es fan descobriments i avenços importants en aquest camp, i qui sap quines aplicacions i possibilitats ens depararà el futur.
El somni de la IA és un camí que encara estem recorrent, però és emocionant pensar en el potencial que té per canviar el món en què vivim. Potser un dia, gràcies a la intel·ligència artificial, serem capaços d’aconseguir aquest somni de crear una màquina amb una ment conscient i créixer junts cap a un futur més brillant i prometedor.
L’ambició humana de crear artificialment un ens intel·ligent i autònom no és nova. Algunes de les arrels de la IA, es poden trobar en camps com el sintoisme, el judaisme, l’alquímia o l literatura gòtica. La IA és una tecnologia nova, però els nostres desitjos i les nostres pors continuen sent, en bona mesura, els mateixos.
El gòlem
L’alquímia
Els esperits kami en el sintoisme
L’estranyesa inquietant
Els sistemes numérics
TRANSFORMACIÓ PERMANENT
La transformació permanent de la intel·ligència artificial (IA) és un fenomen inherent a aquesta tecnologia en constant evolució. L’IA ha experimentat un creixement exponencial en els últims anys, i s’espera que continuï millorant i transformant-se a mesura que es descobreixin nous reptes i sorgeixin noves oportunitats.
=========================================================================
Perspective on Digital Nature I Yoichi Ochiai 2019. Yoichi Ochiai defineix la “Natura Digital” com una nova perspectiva de la natura que es basa en mitjans digitals.
=========================================================================
Una de les característiques clau de la transformació permanent de la IA és la seva capacitat d’adaptació. La IA està dissenyada per aprendre i millorar amb el temps, a mesura que rep més dades i informació. Aquest procés d’aprenentatge continua constantment, permetent que les màquines siguin capaces de prendre decisions més intel·ligents i sofisticades amb el temps.
A més, la transformació permanent de la IA es veu impulsada per avanços tecnològics com ara l’aprenentatge automàtic, la intel·ligència artificial profunda i l’anàlisi de dades massives. Aquests avanços permeten que la IA pugui processar més informació, comprendre patrons complexos i realitzar tasques cada vegada més sofisticades.
La transformació permanent de la IA també té un impacte significatiu en diferents sectors i àmbits de la nostra vida. Des de l’ús de la IA en l’àmbit de la salut per al diagnòstic i tractament de malalties, fins a l’aplicació de la IA en la indústria de la publicitat per a la personalització de continguts, la IA està canviant la forma en què treballem, interactuem i vivim.
=========================================================================
Archaebot: una forma de vida post-singularitat i post-canvi climàtic. Anna Dumitriu i Alex May 2018-2019. Aquesta obra explora com podria ser la vida en un futur post-crisi climàtica i post-singularitat a partir de la recerca sobre els arqueus i utilitzant tèncniques d’IA.
=========================================================================
No obstant això, és important tenir en compte els desafiaments i les implicacions ètiques de la transformació permanent de la IA. S’han plantejat preocupacions sobre qüestions com la privadesa de les dades, la discriminació algorítmica i l’impacte en el mercat laboral. És crucial abordar aquestes qüestions per garantir que la transformació de la IA sigui beneficiosa i responsable per a tota la societat.
En resum, la transformació permanent de la IA és un procés continu que impulsa l’evolució de la tecnologia i el seu impacte en la nostra vida quotidiana. A mesura que la IA segueix millorant i transformant-se, és important abordar els desafiaments i les qüestions ètiques per assegurar un ús responsable i significatiu de la IA en benefici de tota la societat.
=========================================================================
My Word. Dirigida per Carme Puche Moré. 2023. Aquesta obra es basa en codis de llenguatge que segons es va parlant, va modificant les figures i es creen noves formes de la persona que vol imaginar diferents aspectes de la seva representació
=========================================================================
Aquest article ha estat escrit en part per un robot d’IA i Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 