KBr Fundació MAPFRE de Barcelona, ha presentat l’exposició sobre William Eggleston, fotògraf americà que parla amb veu pròpia i aporta conceptes que van ser avançats per la època, i que l’han assenyalat com una llegenda viva de la fotografia. L’exposició ha estat comissariada per Felix Hoffmann. Ens varen acompanyar els seus fills, William Eggleston 3 i Winston Eggleston comentant les obres del seu pare.
William Eggleston va néixer a Memphis el 1939 a on la seva família es dedicava al cultiu del cotó. A la dècada dels 60 encara ressonava l’esperit esclavista i es mantenien les diferències racistes, amb una incipient classe mitjana que es transformava en la nova societat de consum. És aquella Amèrica en transformació la que ens porten les imatges que va fotografiar.
- BEFORE COLOR 1963-1968 “LA FOTOGRAFIA ENS FA SORTIR DE CASA”
Als seus 24 anys Eggleston es posa a fotografiar per la rodalia de Memphis amb una pel·lícula de 35 mm. en blanc i negre d’alta sensibilitat. En aquells anys 60, Eggleston buscava el punt atractiu sobre llocs i objectes quotidians com restaurants, electrodomèstics, i persones en llocs i actituds banals.
==========================================================================
“No m’imaginava capaç de fer quelcom de millor que una còpia perfecte de Cartier- Bresson. I finalment ho vaig aconseguir […] Vaig haver d’acceptar que havia de sortir a la recerca de paisatges desconeguts. La novetat en aquella època eren els centres comercials, així que els vaig fotografiar”
==========================================================================
- LOS ALAMOS 1965-1974
- ” LA COMPOSICIÓ ÉS IMPORTANT, PERÒ TAMBÉ HO SON MOLTES ALTRES COSES, DES DEL CONTINGUT FINS A LA MANERA COM ELS COLORS ES COBINEN O CONTRAPOSEN”
Tot i que les primeres pel·lícules a color van aparèixer cap al 1935, poca gent hi tenia accés pel seu elevat preu. Va ser a la darreria de la dècada dels 60 que es va popularitzar l’ús per part dels aficionats, que utilitzaven les pel·lícules a color per tenir records familiars o de viatges, el que es considera fotografia vernacle.
Va ser a partir de 1965 que Eggleston comença a fotografiar només en color amb voluntat artística, entrant a la galeria dels pioners de la fotografia d’autor com Carlos Pérez Siquier, Joel Meyrowitz, entre d’altres.
Eggleston no es conformava en fotografiar a color, volia obtenir uns colors vius que donessin un ampli poder visual a les imatges. Va ser entre 1973 i el 1974 mentre impartia classes a la Universitat de Harvard, va descobrir el sistema de transferència de tintes (dye-transfer), que li va permetre d’aconseguir uns nivells de saturació del color que eren inassolibles amb qualsevol altre mètode.
- THE OUTLANDS 1969-1974
- “NOMÉS FAIG UNA FOTO D’UNA COSA. LITERALMENT MAI DUES. AIXÍ QUE AQUESTA FOTO JA ESTÀ FETA. I LA SEGÜENT ESTÀ ESPERANT EN UN ALTRE LLOC.”
Aquesta sèrie d’imatges provenen de les diapositives que Eggleston va realitzar entre 1969 i 1974. Les imatges d’aquest recull anomenat The Outlands van ser seleccionades pel comissari de fotografia John Szakowski per l’exposició de l’artista el 1976 al MoMA de Nova York. En aquell moment aquella exposició no va tenir bones crítiques per la vulgaritat dels objectes i posar en el centre objectes quotidians o punts de vista poc acceptats.
Ara es veu com una mostra de la democratització de la fotografia, en que tot és fotografiable i cada objecte ocupa un lloc prominent, encaixant amb el conjunt o separant-se dels altres.
Les còpies que es poden veure en aquest apartat han estat controlades pels fills d’Eggleston, buscant un paral·lelisme entre la saturació de colors (les còpies són actuals i estan realitzades amb plotters de tinta), i el tamany molt similar al que es podia veure a casa seva quan projectava les diapositives en una pantalla.
- “FAIG UNA FOTO MOLT RÀPIDAMENT I A L’INSTANT ME N’OBLIDO”
La seva visió de l’Amèrica del Missisipi , del Sud dels USA, fan que veiem altres punts de vista en la època del racisme separador, i Eggleston com un autor que ens apropa amb un punt de vista d’igual a igual a uns llocs i moments socials que difícilment es podrien sentir sense la seva sensibilitat.
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 