Miralda i ELLE

Amb aquest títol al Centre de la Imatge de la Virreina es presenta una exposició sobre els treballs de fotografia de moda que Antoni Miralda (Terrassa, 1942) va realitzar a Paris la dècada de 1960. És un recull visual d’una època de canvis tant socials, com formals i que Miralda sap reflectir en la seva producció fotogràfica per revistes de moda i de campanyes publicitàries.

Així, del 1964 al 1971 va col·laborar amb la revista ELLE amb la realització de nombrosos reportatges fotogràfics vinculats a les col·leccions de moda de cada temporada. Per Miralda la fotografia no era la única forma d’expressió, durant aquests sis anys d’activitat professional en el camp de la moda, va desenvolupar paral·lelament les seves peces objectuals i les seves accions a l’espai públic.

Esl fulls de contacte

El fulls de contacte serveixen al fotògraf per fer una revisió de les fotografies que s’han anat prenent durant la sessió. En el cas de Miralda veiem el conjunt de la seva creació a través d’aquests fulls de contacte. Amb aquesta panoràmica podem destacar les imatges escollides i les que no es veieren mai. Un registre que passa del retrat ocasional a un tràvelling que reconstrueix les innovacions de les seqüències originals.

Twiggy

Quan el fotògraf descobreix una model que esdevé icònica, és la conjunció ideal per destacar els dos aspectes, tant del qui retrata com del retratat. Ens referim a la notorietat de la model Twiggy. Lesly Hornby -el seu nom de naixement- va revolucionar els cànons de bellesa de l’època amb un look d’eterna adolescent amb minifaldilles prisades, ulls molt maquillats , ulleres de grans dimensions, pestanyes postisses i mitges fins el genolls.

En el moment de la trobada entre els dos, tenien una vintena d’anys, Twiggy es trobava a l’apogeu de la seva popularitat, en els quals la primera supermodel fins i tot eclipsa la indumentària que mostra als lectors i possibles compradors.

ESTUDI <<<>>> CARRER

Una de les principals característiques de Miralda sobre la fotografia de moda, és que utilitza el carrer com àmbit fotogràfic, convertint les models en flâneuses urbanes. Miralda explora nous punts de vista per llocs no tan emblemàtics de la icònica ciutat de la llum, buscant un relat que afegeix un cert contrapunt narratiu.

L’exemple d’aquest canvi narratiu el tenim en les fotografies en color fora del nucli urbà, i les que són en blanc i negre que tenen com escenari una ciutat irreconeixible des del punt de vista estereotipat.

La sala audiovisual

Si començàvem amb els fulls de contacte, element primari per revisar la producció fotogràfica, acabem en una sala que ens transporta a la època dels projectors de diapositives, amb encadenants de dos projectors. Una paret plena d’intervencions del propi artista ens mostra el collage de la seva etapa, que seguiria després a Nova York amb els muntatges i performances sobre el menjar (com es va poder veure el 2016 al MACBA)