INTRUSOS al MNAC -1- COL·LECCIÓ ROMÀNIC

El museu d’art nacional de Catalunya presenta fins el set de novembre una proposta de revisió de les seves col·leccions museístiques que són interpel·lades per obres contemporànies realitzades en el període entre la post-guerra civil fins la segona avant-guarda.

Aquesta inserció d’obres se l’ha titulada Diàlegs Intrusos, pretén posar en valor l’art de la segona meitat dels segle XX. Gràcies a la col·laboració públic-privada s’han col·locat dinou obres, actualitzant la història de l’art de Catalunya fins el segle XX.

Diàlegs intrusos ens descobreixen sensibilitats diverses i emocions compartides al llarg del temps, i evoca grans temes de l’existència humana que es revelen atemporals. Les obres exposades han vingut de la fundació Suñol que des del 2007 difon la col·lecció Suñol Soler, impulsa la producció artística contemporània, organitzant exposicions i activitats d’interès adreçades a públics diversos. L’exposició ha estat comisariada per Sergi Aguilar y Àlex Mitrani.

-1- COL·LECCIÓ ROMÀNIC + INTRUSOS

  1. MISTERI Sergi Aguilar Dos-Tres núm.1 1978

Hi ha espais que esdevenen receptacles del misteri. Contenidors tancats, hermètics (en el sentit literal i figurat), poden esdevenir vehicles per a la transcendència, per assolir el contacte amb una veritat revelada.

L’ ordenació dels murals romànics, amb les seves sanefes lineals, i el rigor de l’abstracció d’arrel minimalista comparteixen, potser, una mateixa aspiració: l’estructura
i el ritme que ordenen el món, a la recerca de sentit.

En aquest sentit l’obra de Sergi Aguilar es condensa a la base de la línia negra encreuada, com subratllant les línies corbes del mural de Santa Maria d’Àneu, deixant descansar tot el pes del mural i l’escultura negra sobre l’altar de fusta que tot ho magnifica i ens porta a la religiositat de l’entorn, fent-ho més sublim.

Absis de Santa Maria d’Àneu

2. L’INVISIBLE José María Sicilia. Flor marco negro, 1987

La frontalitat monumental d’aquesta obra de Sicilia té la dignitat de la pintura mural medieval primitiva.

Si ens atansem a la obra, la taca quadrada vermella és el punt de trencament dels colors freds i borrosos de l’entorn, i en la seva irradiació s’arriba a una zona càlida tancada per un marc negre que engoleix els colors.

És la contraposició de la taula romànica que li dona el reflex (veure imatge del frontal de Cardet) la que ens dona el valor a aquesta obra a on el vermell (el punt calent) seria la imatge de la verge i el nen. I tot el que l’envolta, evangelistes, àngels i estampes de la vida inicial de Jesucrist seria el camp fred i contrastat de la obra de Sicilia; és el que ens dona el mirall contemporani de l’espai de la nova litúrgia i l’experiència sagrada de l’art dels segle XX.

Frontal de Cardet

3. PATIMENT Jaume Xifra. Chaise de salon d’art, 1974

Poques coses ens espanten avui més que el dolor. No obstant això, aquest dolor estava ben present a l’època medieval, en què l’art cristià mostrava de vegades, amb una precisió gràfica que ara ens resulta ingènua, els diferents episodis del mal físic produïts per la tortura i la imaginació morbosa dels botxins sobre els màrtirs, i que els portaven al sacrifici i a la redempció.

És amb aquesta premissa que la introducció en l’absis de Sant Climent de Taüll de la cadira de filferro de Jaume Xifra, enlloc de l’altar religiós, ens remet amb una forta intensitat a l’espectacle del dolor tant real com imaginari, i com si s’hagués volgut accentuar encara més aquest dolor, l’ombra que es projecta fa créixer la imatge de la cadira fins al surrealisme de l’angoixa i les pors més ancestrals, que aquests temps de pandèmia ens han fet viure de tan a prop.

Xifra ha creat una cadira monstruosa sense lloc per descansar el cos, a on el filferro no ens permet ni el més mínim intent per passar-hi els dits, la seva estructura escriu en la imaginació els horrors de les guerres viscudes en el segle XX, així com fou en l’edat mitjana.

4. ARQUICTECTURES Susana Solano. Colinas huecas núm. 15 1985

L’interior de les esglésies romàniques com la de Santa Maria de Taüll, fou un contenidor de la vida i santedat de la Verge i Jesucrist, en un entorn fosc i tancat, a on els artistes aconseguien fer més lluminós el recinte amb colors vius i propers a la realitat, aprofitant les corbes de l’altar i les capelles per escriure el relat.

La forma de Colinas huecas núm. 15 encaixaria en una de les capelles de l’església de Taüll, i marcaria el entreteixit de les imatges que els autors dels mural van deixar fixades a les parets, com si fos una defensa enreixada del relat que els artistes volen reflectir en cada etapa de l’art.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: