ART SONOR? Fundació Miró

Art sonor? Aquest pregunta formulada per Max Neuhaus (1939-2009), dona peu a l’exposició presentada a la fundació Miró, revisa la qüestió de la sonoritat en l’art i es planteja la possibilitat d’aquesta categoria estètica.

Rafael Pardo (director fundació BBVA); Marko Daniel (director de la fundació Miró);
Arnau Horta (comissari); presentant l’exposició

L’exposició abasta un ampli arc emporl que va des de finals del segle XIX fina a l’actualitat amb obres de trenta-sis artistes d’arreu del món, com James Abott McNeill Whistler, Marcel Duchamp, Sonia Delaunay, Frantisek Kupka, Joseph Beuys, John Cage, Laurie Anderson, John Baldessari, Tres o Joan MIró, entre d’altres.

Per primera vegada en una exposició a Espanya, i coincidint amb el vuitantè aniversari del naixement de Rolf Julius (1939-2011), té una presència destacada amb la seva obra.

L’exposició s’estructura en cinc àmbits

  1. Els ulls escolten. De finals del segle XIX i al llarg del segle XX, molts artistes visuals en van inspirar en l’univers sonor i el van incorporar a les seves creacions. La música, en particular, va estimular la imaginació dels primers artistes de les primeres avantguardes i dels pioners de l’abstracció.
  2. Música sobre paper. Des de mitjans del segle XX, un nombre important de compositors i artistes visuals, molts dels quals es vinculen al col·lectiu Fluxus, van convertir la partitura en un espai d’experimentació. Els acords i les notes escrites sobre les cinc línies del pentagrama van reemplaçats per elements gràfics de tota mena, moltes vegades com a resultat de gestos corporals o altres accions.
  3. Cossos sonors. Les obres d’aquest àmbit una experiència del so dirigida no només a l’oïda (o a la mirada) sinó a la totalitat del cos.El cos s’entén aquí com a dispositiu d’escolta que dona forma la nostra vivència sonora del món.
  4. Els sons secrets del silenci. El silenci ha estat fèrtil per a la investigació sonora, tal com demostren les obres d’aquest apartat. Es proposa pluralitzar la noció de silenci i situar-lo sota l’escrutini de l’escolta, la mirada i el pensament amb l’objectiu de desentranyar el que s’amaga darrere d’allò que és aparentment inaudible.
  5. Art sonor? Les obres presentades en aquest apartat corresponen als últims dotze anys i funcionen com a punt de reflexió a l’entorn de la pregunta de partida. Algunes d’elles ni tan sols són pròpiament «sonores».
Joan Miró -1968. Silenci
Paul Kos- 1970. El so del gel quan es desfà
Rolf Julius 2004. Música silenciosa

Text: Martí Plana / Fotos: Albert Losao

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: