La Fundació Tàpies acaba de presentar l’exposicó sobre la obra d’Antoni Tàpies i la seva relació amb el món teatral. Inclou diverses formes d’evocació del món de l’espectacle.
Aquesta relació es va mantenir en el temps des del 1961 fins el 1989, dissenyant cinc escenografies de representacions teatrals amb voluntat efímera. Aquestes escenografies corresponen a Or i Sal (1961), Semimaru (1966), L’armari en el mar (1978), L’Éboulement (1982) i Johnny va agafar el seu fusell (1989). Degut al seu caràcter efímer, no es conserven cap de les escenografies, encara que s’ha fet una labor d’investigació de fotografies, dibuixos, pintures, esbossos, gravats, material documental com pel·lícules, revistes, programes de mà, invitacions i altres materials que es poden veure en aquesta exposició.
Màscar femenina de teatre nô, Japó 
Litografies referides a Fregoli, llibre de Joan Brossa i Antoni Tàpies 
Relleu amb cordes, 1963 
Pintura – bastidor, 1962
Les primeres relacions amb el món teatral li vingueren de la mà de Joan Brossa, que va aconseguir atreure la seva atenció per preparar l’escenografia per Or i Sal, així com la fascinació pel fregolisme, popularitzat per l’actor italià Leopoldo Fregoli, el món de la màgia i la il·lusió.
També s’interessà per les arts escèniques com la òpera, en el projecte Cap de mirar, que s’havia d’estrenar al Teatre del Liceu el 1991, amb llibret de Joan Brossa i música de Josep Maria Mestres Quandrey, malauradament amb l’incendi del teatre no es va arribar a estrenar mai. També va donar suport a la companyia de putxinel·lis La Claca, que promovia l’ús de la llengua catalana els any 60 i 70.
Antoni Tàpies preparant una escenografia al teatre Lliure 
Cap de mirar, pintura per la òpera d’aquest títol. Es pot veure la silueta de Wagner
Text: Martí Plana / Fotos: Albert Loaso
Europea Words 